Amb Jordi de San Eugenio Vela
Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions. Havent sopat, els amics els diuen que troben el pis ben acollidor i suggereixen de fer-hi trobades més sovint. La parella, incrèdula, mira al seu voltant i s’adona que, ara que està ben net i arreglat, el pis sembla un altre: ara s’hi senten més a gust, se’l senten una mica més seu i fins i tot sembla més bonic.
El turisme cultural hauria de ser com aquests amics: una manera de fomentar l’ordenació i la posada en valor turístic del patrimoni, de promoure l’autoconeixement i l’autoestima col·lectiva i d’afavorir l’economia local de forma sostenible. Hauria de contribuir, en definitiva, a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, reforçant el sentit de pertinença del lloc on viuen.
