turisme

Amb Jordi de San Eugenio Vela

Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions. Havent sopat, els amics els diuen que troben el pis ben acollidor i suggereixen de fer-hi trobades més sovint. La parella, incrèdula, mira al seu voltant i s’adona que, ara que està ben net i arreglat, el pis sembla un altre: ara s’hi senten més a gust, se’l senten una mica més seu i fins i tot sembla més bonic.  

El turisme cultural hauria de ser com aquests amics: una manera de fomentar l’ordenació i la posada en valor turístic del patrimoni, de promoure l’autoconeixement i l’autoestima col·lectiva i d’afavorir l’economia local de forma sostenible. Hauria de contribuir, en definitiva, a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, reforçant el sentit de pertinença del lloc on viuen.

Maria Teresa Blanch Bofill | Universitat Autònoma de Barcelona

La tesi de Maria Teresa Blanch Bofill reflexiona i aprofundeix sobre múltiples temes al voltant de la gestió dels museus i del patrimoni. De tota la informació relacionada amb aquesta temàtica, recollim els tres grans blocs temàtics que trobem més interessants. En primer lloc es tracta l’aspecte econòmic de la gestió del patrimoni i dels museus, el qual ha quedat molt afectat degut a les retallades durant la crisi econòmica. En segon lloc s’aborda el tema de la relació entre el patrimoni i el turisme i com es poden millorar aquestes relacions. Per últim, es reflexiona al voltant del binomi públic-privat dins de la gestió museística i els possibles avantatges que pot suposar.

Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així com, cada vegada són més els museus que s'apropen a mètodes lúdics per atraure nous visitants.

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu. Hi ha polítiques, projectes i operacions urbanístique però, que malgrat la seva finalitat d’atracció turística i econòmica es vesteixen de cultura per assolir una millor acceptació entre els locals. Veiem-ne un cas.

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.