Interacció

Si bé hi ha un consens en què el patrimoni és aquella part de la creació humana que s’ha decidit protegir partint de criteris materials, artístics i econòmics, els segles XX i XXI ens han portat nous formats, materials, llenguatges i continguts culturals que ens obliguen a plantejar-nos com i què hem de conservar i transmetre.

L’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona contibueix a aquest debat mitjançat la jornada «La memòria del futur. Com conservar el patrimoni del segle XXI», emmarcada dins del cicle de trobades iniciat l’any 2018 amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Aquesta jornada es va centrar en la conservació i transmissió dels nous patrimonis, i en l’art i el patrimoni a l’espai públic. Per tal d’aportar elements de reflexió des de diferents angles sobre els criteris i els formats del nou col·leccionisme, convidant diversos ponents al voltant de dues taules rodones.

D'aquesta manera, la quarta de les jornades Cultura i Memòria, emmarcades dins de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, va tenir lloc ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison. La sessió es va centrar en el debat sobre la conservació i transmissió dels nous patrimonis i en l’art i el patrimoni a l’espai públic, amb la participació de professionals i estudiosos del patrimoni en dues taules rodones.

La primera taula ha convidat a reflexionar sobre què conservem dels nous patrimonis, sobretot digitals, i especialment com. Per això es va comptar amb la participació d’Antònia Maria Perelló, José Luis de Vicente, Joan Soler i Josep Fornés, moderats per la directora del Museu Art de Girona, Carme Clusellas.

La segona taula rodona s’ha dedicat a la conservació del patrimoni ubicat a l’espai públic amb representacions artístiques com el grafit, la dansa, o l’art efímer i ha comptat amb la participació de Benedetta Tagliabue, Mercè Tatjer, Pere Sala i Imma Prieto, moderats pel dissenyador Oscar Guayabero.