Interacció

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

Aquest llibre presenta la vulnerabilitat de l’art digital com una oportunitat per canviar tres de les amenaces més evidents per a ‘obres en perill d’extinció’: els mitjans tecnològics, les institucions i la llei. Pel que fa als mitjans, les metadades es presenten com a recurs per substituir les bases de dades, actuals magatzems de la cultura digital, mitjançant ordres que descriguin nous mitjans per transferir les obres quan esdevinguin obsolets; les institucions com els museus han de prioritzar la investigació en noves estratègies de conservació basades en la migració, l’emulació o la re-presentació, presents en les formes de transmissió de moltes cultures, i la llei ha de repensar el seu rol restrictiu en la creació, adquisició i col·lecció de l’art.

Són qüestions que, com diuen els autors, Walter Benjamin ja va plantejar a «L’obra d’art en l’era de la seva reproductibilitat tècnica», a propòsit de disciplines com la fotografia i el cinema, i que avui dia prenen una nova urgència si pensem en l’art digital. L’adaptació i la variabilitat dels mitjans, és a dir, la independència dels suports de les obres, ha d’evolucionar en paral·lel a la responsabilitat dels treballadors de la cultura envers una època que desafia les limitacions de l’espai i el temps.

HTML Re-collection. Art, new media and social memory (pàgina web del projecte)

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris