La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat i la identitat.
Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94
La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.
A partir de tres casos molt rellevants per la seva dimensió local i internacional que trobem als Països Catalans que són; els Moros i Cristians (Alcoi), les Falles (València) i la Patum (Berga), l’article examina el conflicte entre l'esfera tradicional de la cultura festiva i el canvi polític, així com les diverses estratègies de la seves governançes.
Una filà dels Moros i Cristians a Alcoi.
D’aquesta manera, “Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)”, es proposa analitzar el combat per l'hegemonia a la festa i en conseqüència en la política local per part de diversos sectors amb diferents posicions en l'eix esquerra i dreta, i en l'eix tradicionalista i anti-tradicionalista. Actualment, trobem la dreta tradicionalista que s'erigeix en defensora de l'ortodòxia i d'una continuïtat immutable de la festa, una posició que normalment ha gaudit d'un ampli consens i que ha conviscut amb governs també d'esquerra, generalment aliens al tradicionalisme. La novetat, és l'existència d'una dreta teòricament anti-tradicionalista i una esquerra, que sense ser tradicionalista, considera els elements culturals i simbòlics com una part important del combat polític per l'hegemonia. Aquest gir ha generat un nou terreny de joc i un nou objecte de disputa en la política cultural sobre la gestió de la festa i els seus efectes sociopolítics, que com bé sabem pel títol, l'article analitza a partir d'aquests tres casos:
Moros i Cristians a Alcoi: Inici de canvi en una cultura festiva hegemonitzada per una concepció tradicional del gènere.
Falles de València: Una neo-tradició amb dificultats per evolucionar.
La Patum de Berga: intents de modernització i inclusivitat de la festa des del govern local.
Una falla i la il·luminació de Falles als carrers de València.
Tots tres casos mostren com les societats modernes que han heretat, conservat, transformat i promogut una cultura festiva, aquesta es converteix en un focus central de la política i en el terreny de lluita per l'hegemonia local. Explica, a més, la creixent consciència dels sectors polítics locals orientats, d'una banda, a competir per l'hegemonia a la festa per tal de mantenir el control per part dels sectors festius tradicionalistes i, d'altra banda, el repte dels governs d'esquerra a l'hora de disputar-se els organismes de governança de la festa a fi de promoure un canvi inclusiu i igualitari.
Dones i homes al salt de maces a la Patum de Berga. Foto: David Borrat.
Aquesta disputa, en cada context local s'expressa de forma diferent com pot observar-se en els Moros i Cristians d'Alcoi, principalment en la reivindicació per la inclusió de les dones en la festa; en les Falles de València, en la tensió entre el nou govern i un sector festiu immobilista i ultraconservador que bloqueja en certa mesura el canvi; i a La Patum de Berga, a la que una decidida actuació del nou govern d’esquerres ha aconseguit una major inclusivitat a la festa. Per finalitzar, remarcar que els tres casos ens mostren un procés viu i en evolució que obre una via d'investigació i reflexió sobre el "costat fosc" de la cultura festiva, que és capaç de generar una pugna per la dominació i l'hegemonia política de la festa.
Malgrat que l’article es centra en l'anàlisi d'aquestes tres festes, aquest estudi podria ser extrapolable a totes les fires i festes d’arreu, on es solen produir amb més o menys acusació aquestes tensions entre la tradició més essencialista i els canvis inclusius per fomentar la igualtat entre conciutadans. Es donen casos semblants a les festes populars del vostre municipi?
Per a més informació, podeu consultar l'article complet:
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentari
- blog de Interacció
- 2306 lectures
