cultura popular

El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida



La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  


A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement

Quan el gest cultural no cola

  

  
A l’estiu, també les polèmiques van amb xancles. Curteta i de poble, la discussió sobre El meu avi ha acabat remenant una pregunta fonda: què passa quan els gestos culturals ja no convencen ningú?


  
  

Cremat, para-sol i expectativa cultural.* 
  
  

Entre platja i concert a la fresca, no sempre ve de gust llegir grans assajos sobre el paper de la cultura pública. Però, de tant en tant, apareixen articles que ens remouen prou com per voler-los pair, encara que sigui amb un granissat a la mà. Això és el que em va passar amb el text que Joan Burdeus ha publicat a Núvol sobre la retirada —o no— de El meu avi de la cantada d’havaneres de Calella.

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la UNESCO


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme


   

Resolució CLT/773/2025, de 5 de març, publicada al DOGC número 9368, d’11 de març de 2025
 

L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme per a l’any 2025 

Són ajuts per contribuir al finançament d’activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana i aranesa, i amb l’associacionisme cultural, organitzades per ajuntaments, ens que en depenen o per fundacions, associacions i altres entitats privades sense ànim de lucre

Convocatòria de subvencions de cultura popular i tradicional 2025


L'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona convoca el ajuts per a activitats de cultura popular i tradicional a realitzar dins de la demarcació durant l'any 2025, organitzades per entitats culturals i federacions culturals sense finalitat de lucre. 
 

Les subvencions concedides s’hauran de destinar a finançar projectes executats entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2025 i seran compatibles amb qualsevol altra concedida per altres administracions o ens públics o privats i també per d’altres àrees de la Diputació de Barcelona per a la mateixa activitat.

David Nàcher: ‘A Catalunya entenem com a popular allò que surt del poble i tota la cultura que es fa de manera lúdica’.


El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.

Arriba la 27a edició de la Fira Mediterrània amb el tradicional espai per a professionals


Més de 1.000 professionals visiten la Fira Mediterrània: “Volem generar un ecosistema al voltant de les arts d’arrel”
 

Arriba la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, la fira per excel·lència de la cultura d’arrel i les arts en viu, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, presenta 74 propostes, amb 59 noves produccions i el tradicional espai per a professionals.

El punt neuràlgic de l’activitat professional segueix sent l’Àrea PRO, ubicada al Centre Cultural El Casino

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill