Reflexions sobre la gestió cultural contemporània. Una visió àmplia i crítica
L’ Observatori Cultural de la Universitat de València presenta una nova publicació que recull experiències, anàlisis i pràctiques sobre la gestió cultural actual. L’obra aborda temes clau com la relació entre la cultura i el poder, els reptes de la ultradreta en les polítiques culturals, l’impacte de la internacionalització i models alternatius d’autogestió. A través de reflexions i casos pràctics, es posa en valor la cultura com a eina de transformació social i es qüestionen els marcs tradicionals de governança cultural. "Reflexiones, experiencias y prácticas sobre la gestión cultural contemporánea" és una eina per comprendre com es configuren les polítiques culturals, com es pot garantir una cultura més lliure i participativa, i com abordar els desafiaments de la globalització i la sostenibilitat cultural.
Els reptes de la política cultural: autonomia, ideologia i projecció internacional
El primer bloc, "Reflexions", reuneix tres anàlisis clau sobre els dilemes actuals en la política cultural. A "Cultura ingobernable: la autonomía cultural como requisito para la democracia", Jazmín Beirak Ulanosky defensa la necessitat d’una cultura ingovernable, on les polítiques públiques garanteixin recursos sense comprometre l’autonomia del sector. En "La ultraderecha en la gestión de la política cultural en el País Valenciano", Pau Rausell Köster examina l’impacte de l’extrema dreta en la gestió cultural, alertant sobre els riscos de regressió i instrumentalització ideològica. Finalment, "Centralidades y periferias en las estrategias de internacionalización cultural a propósito del caso catalán", de Lluís Bonet Agustí, reflexiona sobre les estratègies d’internacionalització de la cultura catalana, analitzant els equilibris entre centralitat i perifèria en l’àmbit global. Tres perspectives indispensables per entendre els desafiaments i les oportunitats de la cultura en el context actual.
Chebec-Hacking the Mediterranean economy through the Creative and Cultural Sector
Cultura i innovació: estratègies per a la ciutat i la internacionalització
El segon bloc, "Experiències", els dos articles "Innovación, cultura y ciudad" d’Antonia Blau i "Estrategias de internacionalización para el sector cultural: el proyecto Chebec" de Rocío Benavent Méndez exploren com la cultura pot ser un motor de transformació en diferents àmbits. Blau analitza el paper de la innovació en la dinamització cultural de les ciutats, destacant iniciatives que connecten creativitat i desenvolupament urbà. Per la seva banda, Benavent Méndez presenta el projecte Chebec com una estratègia per impulsar la internacionalització del sector cultural, facilitant la mobilitat i la col·laboració entre creadors a la Mediterrània. Dues perspectives complementàries sobre el potencial de la cultura per generar noves oportunitats locals i globals.
Autogestió i memòria: cultura alternativa i resistència
I, a l’últim bloc, 'Pràctiques', els articles "El Punt, autogestió de la memòria social antagonista" de Francisco Collado Cerveró i "Cultura del Rock & Roll. Autogestión de la industria musical en València" de Eduardo Guillot Hevia exploren experiències d'autogestió cultural com a formes de resistència i construcció d'espais alternatius. Collado Cerveró analitza "El Punt" com un projecte de recuperació de la memòria social antagonista, posant en valor la seva capacitat d’articular narratives crítiques al marge de les institucions. Guillot Hevia, per la seva banda, aborda la història de l’autogestió en la indústria musical valenciana, destacant com el rock & roll ha operat com a expressió de dissidència i creativitat independent. Dues visions que reivindiquen la cultura com a eina d’autonomia i transformació social.
Podeu consultar i descarregar-vos la publicació:
Abeledo Sanchis, R., & Jadue Boeri, M. (2025). Observatori Cultural de la Universitat de València: Reflexiones, experiencias y prácticas sobre la gestión cultural contemporánea. Universitat de València. https://omp.uv.es/index.php/PUV/catalog/book/719
_____________________________________________________________________
- 260 lectures
1 comentari
VOX i la cultura: nacionalisme, tradició i polarització en el debat cultural
Un altre article sobre l'impacte de l'ultradreta en les polítiques culturals dels sapientíssims Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio-Arostegui i Juan Pecourt.
En primer lloc, l'article destaca que VOX utilitza la cultura com una eina per promoure un nacionalisme espanyol excloent, basat en la idea d'una identitat homogènia que s'oposa a les influències externes i a la diversitat cultural interna. La política cultural del partit busca reforçar valors tradicionals, com la llengua espanyola, la religió catòlica i els costums associats a la història d'Espanya, enfront de la diversitat i les demandes de les minories.
Un dels exemples més significatius d'aquesta política és la defensa de la tauromàquia, vista per VOX com un símbol de la identitat espanyola. El partit es posiciona fermament contra la seva prohibició, utilitzant la lluita per la preservació d'aquesta pràctica com a una batalla cultural per protegir els valors i les tradicions nacionals.
A través d'aquesta política, VOX busca polaritzar la societat i establir una divisió clara entre els qui comparteixen els seus valors "tradicionals" i els qui, segons ells, amenaçen la cohesió nacional. Aquesta estratègia forma part d'un projecte més ampli d’homogeneïtzació cultural, on la diversitat és vista com una amenaça per a la unitat d'Espanya.
En resum, l'article examina com VOX utilitza la política cultural com una arma per imposar un model de societat basada en un nacionalisme excloent, una defensa de les tradicions i la unitat nacional, mentre combat altres formes d'identitat i diversitat cultural dins del país.
Podeu consultar i descarregar-vos l’article:
Rius-Ulldemolins, J., Rubio-Arostegui, J. A., i Pecourt Gracia, J. (2024). Nativist nationalism, cultural homogenisation and bullfighting: VOX’s cultural policy as an instrument for cultural battle (2019–2023). International Journal of Cultural Policy, 31(1) https://doi.org/10.1080/10286632.2024.2320424
_____________________________________________________________________