Interacció

Ricardo Zapata Barrero (ed.) | Edward Elgar

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Amb aquest objectiu, el llibre presenta dues parts diferenciades que corresponen als dos marcs de recerca. La primera part se centra en la relació entre els conceptes d’interculturalitat i política intercultural. Ricard Zapata-Barrero, que va explorar les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social a «Interculturalidad y política cultural», aporta un seguit d’hipòtesis i argumentacions per establir un debat que permeti anar més enllà de la retòrica intercultural, i altres col·laboradors plantegen el panorama a la Unió Europea, a més de comparatives entre ciutats com Barcelona i Montreal i la conceptualització de l’espai públic, a càrrec de l’expert Phil Wood.

La segona part d’«Interculturalism in cities» aborda maneres d’implementar les polítiques interculturals fent ús de dades empíriques provinents d’estudis com l’European Quality of Life i també de l’Intercultural Cities Programme del Consell d’Europa, del qual Irena Guidikova, coordinadora del projecte, exposa dades corresponents a 20 ciutats pilot per fonamentar la seva rellevància en les polítiques d’integració, i Andrea Wagner explora les possibilitats del seu Índex. Finalment, els dos darrers capítols se centren en dos aliats imprescindibles en qualsevol projecte intercultural urbà: els mitjans de comunicació i els sistemes educatius.

Totes aquestes aportacions es basen, així mateix, en tres premisses a tenir en compte a l’hora de fer polítiques culturals integradores: l’intercanvi i promoció de la interacció positiva, la igualtat i l’accés a la ciutadania, i els avantatges de la diversitat.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vosper a enviar comentaris