Interacció

Bisenius-Penin, Carole  | Éditions universitaires de Lorraine

Les residències literàries, sovint més desconegudes que altres models de residències artístiques, són una experiència innovadora, que genera relacions entre els escriptors i un entorn concret d’agents culturals, habitants i lectors.

Aquest estudi de dos volums realitzat per la Université de Lorraine, i dirigit per Carole Bisenius-Penin, analitza a partir de casos de residència literàries concretes a la Gran Regió [Saarland, Renània-Palatinat, Valònia, Luxemburg i Lorena], com es desenvolupen aquestes residències, i quin resultat aporten al teixit cultural de la regió, establint relacions entre el territori i la literatura contemporània.

A banda dels casos de les residències literàries a la Gran Regió franco-alemanya, també hi trobem exemples de Bèlgica, Quebec i d’altres territoris de parla francesa. D’aquests casos s’analitzen les polítiques culturals de cada regió, i es mostren com aquests dispositius residencials que generalment no tenen visibilitat, a través de la mediació cultural, poden augmentar el seu impacte social durant les residències.

Els períodes de residència permeten provocar la interacció amb el territori, i les audiències de manera que l’autor es trobi immers en l’espai públic, i en contacte amb els lectors. Són doncs, les possibles activitats literàries i dispositius sorgits durant les residències que permeten establir aquestes relacions entre els públics, les institucions i els autors.

Més enllà d’aquests volums, podem trobar guies sobre les residències existents arreu del món, a través de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Xarxa UNESCO i l’Ajuntament de Barcelona, o l’Institut Ramón Llull. A més d’iniciatives disperses més properes en residències, com per exemple Cal Gras a Avinyó, o l’especialment literària Faber a Olot.

Podeu consultar aquests llibres al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris