Alemanya

Anàlisi comparativa dels casos d'Alemanya, EUA, Canadà, Suïssa, Regne Unit i Espanya

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius-Ulldemolins i Lluís Bonet | Ediciones Complutense
 

De polítiques culturals en podem trobar a diversos nivells, des de la Unió Europea a l’àmbit municipal passant pels Estats. L'interès per la descentralització cultural i el reconeixement de la diversitat cultural i nacional ha crescut en paral·lel a la importància de l'acció cultural pública de les regions i les municipalitats. Tanmateix, no s'han desenvolupat estudis que permetin comparar de forma sistemàtica la relació entre els models de federalisme i els models de política cultural d'un Estat.

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit 'Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models' per radiografiar el fenomen.

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Bisenius-Penin, Carole  | Éditions universitaires de Lorraine

Les residències literàries, sovint més desconegudes que altres models de residències artístiques, són una experiència innovadora, que genera relacions entre els escriptors i un entorn concret d’agents culturals, habitants i lectors.

CES (Center for Economic Studies) IFO Institute

Segons aquest estudi recent sobre el retorn social de la cultura a Alemanya, institucions culturals com els teatres d’òpera atreuen a més treballadors qualificats i els seus ingressos elevats repercuteixen de manera positiva en el conjunt de l’economia regional. L’informe assenyala que un increment de l’1% en el nombre de persones altament qualificades contribueix a l’augment de l’1,4% en els ingressos de les persones amb baixa qualificació i de l’1,6% en el de les persones qualificades. Els autors, Oliver Falck, Michael Fritsch, Stephan Heblich i Anne Otto asseguren que quan una ciutat atreu companyies innovadores amb els seus empleats, la seva economia local canvia i es fa més atractiva a l’hora d’atreure altres persones innovadores.

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Centre national du cinéma et de l’image animée

Estudi sobre el funcionament dels sistemes d’incentius fiscals existents en els sectors de la producció cinematogràfica, audiovisual i de vídeo en Europa i Canadà. S’hi analitza amb detall el funcionament d’aquests sistemes a Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Alemanya, Irlanda, Hongria i Regne Unit i es fa una anàlisi comparativa de cada país amb el sistema francès.

Creative Industries Journal

Inclou quatre articles que analitzen diversos aspectes relacionats amb les indústries culturals i creatives de diversos països. S’hi analitza el panorama de l’edició digital a Austràlia i com afecta aquest nou context als autors des d’un punt de vista jurídic i creatiu. S’investiguen les indústries creatives del nord-est d’Austràlia com a model d’indústries creatives regionals allunyades dels centres metropolitans més actius i s’hi avaluen les polítiques governamentals desenvolupades en aquest sentit i les oportunitats de col·laboracions estratègiques amb altres sectors econòmics.