escriptors

ReAccionar les Humanitats

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

INTERACCIÓ18 | Del plural al singular

<<ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT>>

Lliçó d’obertura amb Sunetra Gupta



 

Sunetra Gupta és una novel·lista i professora d'epidemiologia teòrica a la Universitat d'Oxford, interessada sobretot en malalties infeccioses responsables de la malària, HIV, grip i la meningitis bacteriana.

Actualment és professora d'epidemiologia teòrica al departament de zoologia de la Universitat d'Oxford. Forma part del comitè europeu assessor del Princeton University Press.

Va ser premiada amb la Medalla Científica per la Zoological Society of London i el premi Rosalind Franklin de la Royal Society per la seva recerca científica.

La literatura en residència

Bisenius-Penin, Carole  | Éditions universitaires de Lorraine

Les residències literàries, sovint més desconegudes que altres models de residències artístiques, són una experiència innovadora, que genera relacions entre els escriptors i un entorn concret d’agents culturals, habitants i lectors.

Sobre els dinosaures de la cultura i la síndrome del Narcís ferit

Ignacio Sánchez-Cuenca | Los libros de la catarata

Estudis previs, crítiques obertes, garanties de valor afegit i qüestionament de l’autoritat: són els quatre elements que Ignacio Sánchez-Cuenca, sociòleg, filòsof i professor de ciències polítiques a  la Universitat Carlos III de Madrid proposa a «La desfachatez intelectual. Escritores y intelectuales ante la política», com a requisits necessaris i que actualment manquen en el debat sobre polítiques públiques a Espanya.

Aquest llibre denuncia la falta de rigor, compromís i autocrítica del col·lectiu d’intel·lectuals que van ser partícips del procés de transició democràtica; l’establishment cultural espanyol, caracteritzat, segons l’autor, per un estil agressiu ―el «masclisme discursiu»― de marcat to moralitzant, un distanciament de les problemàtiques socials actuals i dels debats internacionals, una deriva ideològica que ha passat de l’extrema esquerra cap al conservadorisme, i una obsessió per la unitat d’Espanya, els nacionalismes i el terrorisme.

La setmana a Facebook: districtes culturals, autònoms, dones, arts escèniques, patrimoni, escriptors, estatut de l'artista

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.