França

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

Sylvie Octobre, Frédérique Patureau | Ministère de la Culture

Normes de gènere a les institucions culturals

Princeses de conte i donzelles de dubtós protagonisme a l’espera d’un heroi. El llistat de personatges per descriure el gruix que ha tingut el paper de les dones  en relats i històries de la nostra cultura, tan arrelat com persistent, és infinit. Dels més clàssics fins alguns contemporanis, en forma de drama o comèdia i dels contes de fades a les mítiques tragèdies, hi podem trobar personatges femenins.

Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn (dir.) |  Cahiers de la LCD: lutte contre les discriminations. Hors-série Nº 1 (2018)

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes: els conceptes “gènere” i “sexe” ja no s’observaven aïllats sinó en relació amb les categories “orientació sexual”, “ètnia”, “classe”, “religió” o “discapacitat”. I és que no és el mateix ser dona blanca heterosexual i benestant que ser dona afroamericana lesbiana i de classe obrera. D’aquesta manera se supera la mirada occidental i burgesa i la lluita feminista esdevé més plural, àmplia i universal al mateix temps que estableix aliances amb altres col·lectius oprimits. A tall d’exemple: feminisme, anticapitalisme i antiracisme deixen de ser guerres separades. Això té conseqüències en els moviments socials però també, és clar, en la investigació. Des del punt de vista exclusivament acadèmic, les Humanitats operen d’una manera anàloga ja que generen discurs a partir de la confluència de disciplines: literatura, filosofia, art, història, geografia, ciència, etc. En aquest cas, parlem de transversalitat. Doncs bé, l’àmbit de la gestió cultural i de les polítiques públiques, de la cultura en general, ha d’impregnar-se d’aquest enfocament global. Per aquest motiu les Cahiers de la LCD (Lutte Contre la Discriminations) han publicat el primer número “hors serie” de la revista per parlar de drets culturals i lluita contra la discriminació.

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU estan relacionats amb el treball dels governs locals i regionals en el dia a dia, perquè és en els contextos subnacionals on es fa decisiva la lluita per la sostenibilitat global.

En aquest sentit, la “localització” dels ODS, que fa referència a la manera com els governs locals integren les estratègies de desenvolupament sostenible en les seves polítiques públiques en col·laboració amb tots els agents del territori, representa una oportunitat per a fer explícit el compromís local amb la sostenibilitat,[2] tenint en compte les prioritats, necessitats i recursos de cada comunitat. També és una ocasió per a enfortir la integració transversal de la cultura i l’educació en les polítiques locals,[3] i alhora per a enfortir el vincle entre ciutats a través de l’aprenentatge entre iguals per al desenvolupament sostenible.