País Basc

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Internacionalitzar la cultura

Heu gaudit mai del concert d’una banda anglesa, d’un llibre d’una autora argentina o de la peça d’una companyia basca? La globalització de la cultura és evident i fa inecessari limitar certs projectes i accions culturals en un entorn social i polític concret. Les idees, els projectes i les propostes, corren més que mai a través de la xarxa i fa encara més enèrgica la necessitat de promoure que la creació arribi arreu o tan lluny com sigui possible, per tal de generar diàlegs i aprenentatges entre cultures. Abans d’arribar més lluny, trencant tot tipus de barreres, caldrà engegar estratègies d’internacionalització.

Anàlisi i indicadors del sector cultural, proposta cap a la innovació social

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Qüestionar la gestió de l’autoria

Ainara Legardon i David Garcia Aristegui | Consonni

En l’actual situació de redefinició de les anomenades indústries culturals o la cultura de masses en un context de revolució digital, Ainara Legardon i David Garcia Aristegui, posen en qüestió el monopoli i l’existència d’entitats com la Societat General d’Autors i Editors a l’Estat Espanyol, a l’hora de defensar els drets dels creadors.

The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

Aproximación a la relación de la cultura y la pobreza

Observatorio Vasco de la Cultura 

La cultura és un agent transformador decisiu en la superació o la reproducció de les desigualtats socials, les quals sovint es fonamenten en determinants estructurals arrelats a un territori. L’informe elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura posa de manifest aquest fet, fent una aproximació teòrica i aportant dades sobre el conjunt de l’Estat espanyol i la comunitat autònoma d’Euskadi.

Análisis de la cadena de valor y propuestas de política cultural

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas. 

Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Esta es la primera encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales realizada por el Observatorio Vasco de la Cultura (KEB-OVC). El objetivo principal es conocer, semestralmente, las percepciones que las empresas de las Artes e Industrias Culturales tienen entorno a la situación actual del negocio y sobre las expectativas a corto plazo.

Industrias Culturales y Creativas. Cartografías de la innovación. Un análisis aplicado al caso de Euskadi

Alfonso Unceta, Javier Castro Spila | XL Reunión de Estudios Regionales, Zaragoza, 20 y 21 de Noviembre de 2014

Resumen: Este artículo parte de la reflexión sobre las controversias, retos y desafíos para el sector de las industrias culturales y creativas (ICC) e incluye un avance de resultados sobre una investigación empírica, de corte descriptivo y analítico realizada en Euskadi durante el año 2014. Se aportan algunas conclusiones sobre la estructura del sector, su aportación al empleo, al VAB, o sobre las características del capital humano y la cultura de la cooperación.

Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.