Què podem aprendre de la Carta de Cooperació Cultural de Lió?

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU estan relacionats amb el treball dels governs locals i regionals en el dia a dia, perquè és en els contextos subnacionals on es fa decisiva la lluita per la sostenibilitat global.

En aquest sentit, la “localització” dels ODS, que fa referència a la manera com els governs locals integren les estratègies de desenvolupament sostenible en les seves polítiques públiques en col·laboració amb tots els agents del territori, representa una oportunitat per a fer explícit el compromís local amb la sostenibilitat,[2] tenint en compte les prioritats, necessitats i recursos de cada comunitat. També és una ocasió per a enfortir la integració transversal de la cultura i l’educació en les polítiques locals,[3] i alhora per a enfortir el vincle entre ciutats a través de l’aprenentatge entre iguals per al desenvolupament sostenible.

La Carta de Cooperació Cultural de Lió constitueix un exemple excel·lent de la voluntat local i regional per a avançar cap a la sostenibilitat. Aquest programa, que ja compta amb més de 15 anys d’experiència, té com a objectiu comprometre el servei públic de la cultura en la creació de la ‘Ciutat Sostenible’, mobilitzant recursos culturals, artístics i patrimonials. D’aquesta manera, integra de manera sòlida la dimensió cultural i educativa a les polítiques públiques, mitjançant projectes i accions concretes alineades amb els 17 ODS i amb els 9 compromisos de Cultura 21 Accions, la guia pràctica per a implementar l’Agenda 21 de la cultura.

La Carta de Cooperació Cultural de Lió ja ha arribat a la seva 4a edició,[4] i s’estén per tota la metròpoli, a 24 ciutats que participen en un procés continu de reflexió, intercanvi de coneixement, construcció de capacitats, disseny de projectes i avaluació conjunta amb tots els actors implicats, en escales territorials diverses. A més, involucra les 27 institucions, serveis municipals i esdeveniments culturals, creatius o patrimonials que compten amb més suport financer de la ciutat en més de 300 projectes, accions concretes i serveis.

   

Festival ‘Tout l'monde dehors’ (Tots a fora) és part de l’oferta cultural i festiva diversificada i accessible que Lió ofereix durant l’estiu

   

L’enfocament de la Carta de Cooperació Cultural es basa en les 8 àrees de treball següents:

- La Ciutat Equilibrada. Es treballa per a la territorialització del servei públic de la cultura, que és al centre de la Carta, i es fa una atenció especial als territoris prioritaris (17% de la població), i els de regeneració urbana.

- La Ciutat Solidària i Inclusiva. Es fa èmfasi en la integració socioeconòmica de les persones vulnerables, des dels joves fins a la gent gran.

- La Ciutat Participativa. Es prioritzen les iniciatives de participació ciutadana, i a través de comissions territorials i temàtiques de cultura i jornades col·lectives, en col·laboració amb els Consells Ciutadans i els Consells de Veïns, es promou que la ciutadania lideri espais de debat, decisió i avaluació.

- La Ciutat de la Igualtat. S’incideix en la igualtat entre dones i homes i de les persones amb discapacitat. Es treballa en els àmbits de la diversitat, la lluita contra la discriminació i el diàleg intercultural.

- La Ciutat dels Patrimonis. Es reconeix, valora i fomenta el diàleg entre el patrimoni i la memòria, tenint en compte la contemporaneïtat i mirant cap al futur.

- La Ciutat de l'Aprenentatge. Es considera l’aprenentatge dins i fora de l'escola i al llarg de tota la vida, i el compromís amb l'educació artística en col·laboració amb els agents de l’educació que fan accessible la informació i el coneixement entre la ciutadania.

- La Ciutat de la Mobilitat. Es promou la mobilitat creativa i ecoresponsable per beneficiar la salut dels ciutadans.

- La Ciutat Creativa i Innovadora. Es fomenta la hibridació dels mitjans de comunicació digitals i els nous avenços tecnològics, i es forgen vincles entre cultura i esport.

   

Passejades urbanes per la igualtat de gènere impulsades pels Museus Gadagne de Lió

   

Iniciatives com aquesta, doncs, ofereixen un marc adequat per a explorar i reforçar la vinculació entre cultura i educació, per a entendre com s’hi pot contribuir des de les polítiques públiques, i com es pot transformar la governança de la cultura a través de mecanismes que promoguin la participació ciutadana activa i que reconeguin la multiplicitat d’actors que intervenen en aquests àmbits d’intersecció.[5] Si en voleu conèixer més detalls, al Llibret de bones pràctiques en experiències de cooperació cultural de Lió hi trobareu 50 activitats indexades segons les seves respectives àrees de treball pel que fa a la 4a edició de la Carta de Cooperació Cultural.

Ja sabeu que a Interacció 18 us convidem a mostrar les iniciatives locals que considereu rellevants, pel que fa a l’educació i la cultura, perquè entre tots aprenguem noves maneres de construir pobles i ciutats. Som-hi!

   

PDF: Charte de Coopération Culturelle 2017-2020 Lyon Ville Durable

PDFLivret Bonnes Pratiques Charte Coopération Culturelle 2012 2016

 


 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

 

   

[1] Vegeu el post d’Interacció 18 Educació cultural sostenible. Cap a una “nova” governança.

[2] La Diputació de Barcelona ha estrenat recentment el web ODS DIBA, un punt de trobada per als municipis del a demarcació que facilita informació i recursos sobre la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. ODS DIBA forma part de la campanya “Sí, m'hi comprometo”, que acompanya els governs locals en la localització dels ODS i en promou la seva implicació.

[3] El document “La cultura en els objectius del desenvolupament sostenible: guia pràctica per a l’acció local” impulsat per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs i Locals Units (CGLU), té per objectiu fer explícites les connexions entre la cultura i els ODS, a través d’exemples de bones pràctiques realitzades en el marc de les polítiques de desenvolupament sostenible local.

[4] La 4a edició de la Carta de Cooperació Cultural de Lió ha guanyat elPremi Internacional CGLU - Ciutat de Mèxic - Cultura 21’, juntament amb el programa “Governança local de la cultura: la Taula Rodona d’Artistes” de la ciutat de Seongbuk (Seül, República de Corea). Aquest premi reconeix les ciutats i personalitats que s'hagin destacat en la seva aportació a la cultura com una dimensió clau de les ciutats sostenibles.

[5] Pel que fa al nostre àmbit territorial, vegeu la iniciativa del Prat del Llobregat ‘IntersECCions, que enguany celebra la 2a edició. Es tracta d’un ambiciós programa municipal que situa l’educació i la cultura al centre de la definició de ciutat que es vol construir, i que fomenta la plena participació de la comunitat cultural i educativa.