En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.
Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència. Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: 
