Interacció

Luc Ferry | Alianza

Els progressos de la tecnociència encaminats a la «perfecció» dels humans estan avançant silenciosament a una rapidesa inimaginable, d’esquenes a l’atenció dels polítics i els mitjans de comunicació europeus. Luc Ferry planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions ètiques, polítiques i econòmiques sobre unes qüestions que, per ara, no són objecte de cap regulació al Vell Continent.

La situació és ben diferent als Estats Units, on ja es compta amb centres d’investigació en la matèria amb unes dotacions financeres quasi il·limitades, com ara la Singularity University, recolzada especialment per gegants del Silicon Valley com Google, que s’ha apropiat del moviment transhumanista i que es confronta a la seva vessant més social que pretén millorar la qualitat de vida dels humans. A Europa, on no ha fet més que començar a parlar-se de les perspectives econòmiques que obren les noves tecnologies, es fa palesa una posició més proteccionista i ben diferenciada a la dels EUA sobre aquest moviment.

L’autor endinsa el lector en la matèria des de diverses perspectives teòriques i fa una crida a la reflexió i la prudència, mostrant-se crític amb el pensament simplista tant d’aquells que veuen en el transhumanisme una mena de «salvació» de l’espècie, com amb els detractors que es neguen a veure les millores que poden comportar de cara a un augment de la qualitat i esperança de vida.

Els importants avenços en els camps de la nanotecnologia, la biotecnologia, la informàtica i el «big data» i la intel·ligència artificial – conegudes amb l’acrònim NBIC[1] - i en la seva convergència, estan provocant grans canvis en les seves diverses aplicacions, notablement en l’àmbit mèdic, sobre els quals recolzen el seu discurs els defensors del transhumanisme.

D’altra banda, l’autor no dubta en vincular el funcionament del fenomen de l’economia «col·laborativa» (amb exemples com Uber, AirBnB, Blablacar...) amb la ideologia transhumanista, ja que sense tecnologies com el «big data», internet, les impressores 3D o la robòtica, no hagués estat possible el funcionament d’ambdues àrees. Amb tot, afegeix que també existeix una estructura filosòfica i política comuna – en diverses tonalitats de liberalisme – que recolza aquestes dues esferes, i que es fa palesa amb moviments com el dels «makers». La incursió d’una sèrie d’aplicacions que han afavorit el naixement de xarxes comunitàries, desregularitzadores i mercantils, allò que l’autor anomena «uberització», són en bona part les protagonistes d’aquest canvi de paradigma ètic, polític i metafísic definit per una desregularització.

Al llarg de les pàgines de «La revolución transhumanista» es plantegen tota una sèrie d’interrogants respecte als problemes demogràfics, econòmics i socials actuals per fer-ne un ús apropiat d’aquesta recepta i s’hi insisteix en la necessitat de desenvolupar una regulació amb la fixació d’uns límits – com a única via en els sistemes democràtics – d’aquest nou paradigma i de les tècniques que el fan possible, com ja es fa amb altres aspectes com l’economia o l’ecologia, tot i la complicació que – indica – «comporta un desenvolupament desenfrenat de les noves tecnologies i la dificultat de controlar-les», agreujat per una manca de coneixement de la classe política i de l’opinió pública i a la magnitud dels poders econòmics i els lobbies que recolzen aquesta revolució d’àmbit global.

La transversalitat amb què l’autor pensa aquesta obra permet endinsar-se en una panoràmica completa sobre la situació actual en aquests temes, abordant les diverses posicions teòriques i polítiques que, segurament, marcaran els passos d’un futur ben proper.

En el següent vídeo, «Demain, l’homme transformé ?» emès al canal Arte (en francès), Luc Ferry explica en detall totes aquestes correlacions que, a priori, poden no semblar del tot evidents.
 

Des de la seva vessant més creativa, i si no vau tenir l’oportunitat de visitar «+HUMANS: El futur de la nostra espècie» al CCCB, us deixem l’enllaç a aquest reportatge sobre una exposició que explorava, dins del nostre context cultural i ètic, les possibilitats de les tecnologies emergents i els límits del cos i de l’espècie.
 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris

[1] Acrònim en anglès per a «Nanotechnology, Biotechnology, Information technology and Cognitive science»