dades massives

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.
 

Canvis per a la sostenibilitat, la digitalització i la cooltura

El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat." 

La percepció i l’impacte cultural, cada cop més present

Arts Council England, Culture Counts, Counting What Counts Ltd

Impact & Insight és una plataforma digital fruit de la col·laboració entre l’Arts Council England, el Culture Counts i Counting What Counts que té com a finalitat principal ajudar a les organitzacions artístiques i culturals finançades per l’Art Council a avaluar l’impacte que provoquen a les seves audiències seguint unes matrius comunes que permetin construir una comprensió compartida del valor de les experiències culturals del territori.

Les dades culturals. Consideracions ètiques, problemes i oportunitats

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona es proposa reflexionar al voltant de les dades culturals amb un estudi que posi sobre la taula quins són els mecanismes de captació de dades que tenen a l’abast els ajuntaments i que, al mateix temps, reflexioni sobre les implicacions ètiques vinculades a la recollida i la gestió de les mateixes.

Més accés al coneixement gràcies a les “Dades enllaçades”

Ed Jones ; Michele Seikel | Facet Publishing

El paper de les dades enllaçades està assumint un rol central en l’organització i capacitat de compartir les dades al web per part de les institucions culturals. Ara és un moment clau en que cal posar el focus en aquesta temàtica i poder assumir el repte que planteja.

Les claus de l'èxit per a la planificació digital a museus

Ali Hossaini i Ngaire Blankenberg | Rowman & Littlefield

Aquesta és una guia que conté la informació clau per a iniciar una planificació i desenvolupament de continguts digitals per als museus. Ens trobem, irremeiablement, en l’era digital i els equipaments culturals han de respondre a les necessitats d’aquest moment històric.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Estudi sobre les dades culturals: consideracions ètiques, problemes i oportunitats. Crònica

"Durant força temps hem jugat amb una separació entre una identitat física i una altra virtual, però aquesta separació és fictícia", va avisar Ramon Sangüesa, fundador i director de la plataforma de recerca i comunicació Equipocafeína. "El que està passant amb les nostres dades ens està passant també a nosaltres mateixos: es comporten com un cos estès". Aquestes vides expandides i digitals comporten una infinitat de possibilitats, però també de riscos ètics i llacunes de coneixement. Sangüesa, juntament amb Ignasi Alcalde i la sociòloga Emma Pivetta, han portat a terme un estudi juntament amb el CERC sobre les consideracions ètiques, els problemes i oportunitats de la recollida de dades en el sector cultural.

L'Espai Beta del CCCB. Crònica

En l'àmbit de l’enginyeria de software, la lletra beta denota una fase de desenvolupament experimental dels programes. Seguint amb aquesta mateixa idea, l’any 2014 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va crear un espai de desenvolupament de projectes expositius poc convencionals. Des d'aleshores, el museu ha acollit diverses exposicions de llarg recorregut inscrites en aquesta línia: Big Bang Data (2014), +Humans (2015-2016), La màquina de pensar (2016) i properament Després de la fi del món (2017).

La revolució transhumanista: una nova revolució industrial


Luc Ferry | Alianza

Els progressos de la tecnociència encaminats a la «perfecció» dels humans estan avançant silenciosament a una rapidesa inimaginable, d’esquenes a l’atenció dels polítics i els mitjans de comunicació europeus. Luc Ferry planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions ètiques, polítiques i econòmiques sobre unes qüestions que, per ara, no són objecte de cap regulació al Vell Continent.

La situació és ben diferent als Estats Units, on ja es compta amb centres d’investigació en la matèria amb unes dotacions financeres quasi il·limitades, com ara la Singularity University, recolzada especialment per gegants del Silicon Valley com Google, que s’ha apropiat del moviment transhumanista i que es confronta a la seva vessant més social que pretén millorar la qualitat de vida dels humans. A Europa, on no ha fet més que començar a parlar-se de les perspectives econòmiques que obren les noves tecnologies, es fa palesa una posició més proteccionista i ben diferenciada a la dels EUA sobre aquest moviment.