Interacció

Jacqueline Groth | Eric Corijn

Urban Studies, Vol. 42, No. 3, March 2005

Article que reflexiona sobre incorporar en la planificació urbana institucional els anomenats espais buits o llocs indeterminats (descampats o zones industries abandonades) on es desenvolupen projectes culturals alternatius. Es tracta d’un text de l’any 2005 però manté total vigència a l’hora d’abordar com aquests ‘actors informals’ que impulsen o participen en aquestes noves formes d’urbanisme poden tenir també el seu lloc en la planificació de la ciutat. L’objectiu és que les polítiques urbanes reflecteixin millor la complexitat social i cultural que configura la urbanitat contemporània. L’article reflexiona  sobre la paradoxa que aquest fenomen pot suposar per a les estratègies de planificació urbana i il·lustra l'anàlisi amb tres estudis de cas de les ciutats de Helsinki, Berlín i Brussel·les.

Segons els autors, aquests espais indeterminats són una mena d’indrets fora de lloc i fora de temps en relació al seu context urbà i acostumen a sorgir com a conseqüència de processos de desindustrialització o de recessió a les ciutats. I l’estatus incert d’aquests espais ‘de ningú’ pot fer emergir una urbanitat espontània i no planejada que sigui resultat d’altres estils de vida, d’economies submergides, de l’experimentació artística o d’una voluntat de transformació i d’obertura deliberada de l’espai que afavoreixi la igualtat d’accés i un alt grau d’inclusió social i cultural. La paradoxa a la qual fèiem referència a dalt ve donada perquè mentre els actors institucionalitzats acostumen a reivindicar el seu potencial inherent per millorar l’atractiu i la revitalització d’aquestes zones de la ciutat, aquests altres llocs i actors alternatius poden oposar resistència al domini institucionalitzat i als principis dominants del desenvolupament urbà.

L’article fa també referència a la reestructuració urbana de la ciutat posfordista en els centres urbans, cada vegada més enfocats a una lògica unidimensional de comoditat, funcionalitat i control. Per tant, les dinàmiques complexes d’aquests espais indeterminats poden ser difícils d’incorporar en les polítiques i estratègies urbanes de les ciutats i sovint aquests llocs buits o alternatius es veuen amenaçats o expulsats o zones més perifèriques de les ciutats. Els autors, però, reivindiquen i reclamen el debat al voltant d’aquests espais i el reconeixement de l’aparició d’aquests planificadors no oficials en l’escena urbana. Aquest procés pot alterar de manera radical l’agenda urbana però pot, sens dubte, afavorir un millor desenvolupament de l’economia positiva, de la cohesió social i de la integració de les cultures urbanes del moment.

PDF Reclaiming urbanity: indeterminate spaces, informal actors and urban agenda setting

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris