espais buits

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

El portal "Usos temporals per a espais buits" neix com a resultat del treball conjunt de diversos departaments de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA (TxMU). Participen en aquesta reflexió sobre els buits urbans els serveis d'acció comuntària i participació ciutadana, biblioteques, comerç local, cultura, desenvolupament econòmic local, equipaments i espai públic, esports, habitatge, joventut, salut pública, sostenibilitat i turisme. 

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University

Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.

Jacqueline Groth | Eric Corijn

Urban Studies, Vol. 42, No. 3, March 2005

Article que reflexiona sobre incorporar en la planificació urbana institucional els anomenats espais buits o llocs indeterminats (descampats o zones industries abandonades) on es desenvolupen projectes culturals alternatius. Es tracta d’un text de l’any 2005 però manté total vigència a l’hora d’abordar com aquests ‘actors informals’ que impulsen o participen en aquestes noves formes d’urbanisme poden tenir també el seu lloc en la planificació de la ciutat. L’objectiu és que les polítiques urbanes reflecteixin millor la complexitat social i cultural que configura la urbanitat contemporània. L’article reflexiona  sobre la paradoxa que aquest fenomen pot suposar per a les estratègies de planificació urbana i il·lustra l'anàlisi amb tres estudis de cas de les ciutats de Helsinki, Berlín i Brussel·les.

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.

Manu Fernández González, Ciudades a escala humana ׀ Diputació de Barcelona

Aquest document intenta sistematitzar possibilitats d’usos i funcions de reactivació temporal de determinats espais i equipaments públics. L’objectiu és servir als governs locals com a una primera aproximació ordenada a una tipologia de projectes d’activació urbana amb les seves pròpies peculiaritats. Segons l’autor, durant els darrers anys, gairebé a contracorrent davant d’una manera de pensar el territori i la ciutat excessivament centrada en l’expansió, la creació de nous equipaments i l’edificació, s’ha conformat una base important d’experiències i tipologies de projectes amb una visió alternativa sobre el paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat des dels seus espais més propers. En aquest document es presenten algunes d’aquestes propostes que van des d’estratègies d’apropiació col·lectiva per a la revitalització de solars abandonats o l’activació d’espais públics fins a la reutilització d’edificis industrials i altres equipaments per dotar-los d’usos alternatius.

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana. 

Carmen Bellet Sanfeliu   |  Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2014, Vol. XIX, nº 1058

Durante estos últimos años se han desarrollado algunas iniciativas municipales para la recuperación de solares urbanos. El artículo pretende ilustrar cómo y porqué las administraciones locales han ido incorporando la filosofía y la metodología desarrollada por activistas y colectivos alternativos en sus acciones de ocupación de vacíos y espacios urbanos. Más allá de las valoraciones que puedan hacerse, el desarrollo de programas municipales dirigidos a la activación de vacíos urbanos es un claro indicador del cambio de tendencia que sigue el urbanismo actual. Con el agotamiento del modelo de planeamiento convencional y en un contexto de crisis económica, los gobiernos locales experimentan con nuevas ideas incorporando la temporalidad de los usos y contemplando mecanismos de gestión ciudadana directa de los vacíos urbanos. El llamado urbanismo táctico o emergente ¿podría haber venido para quedarse?.