Unesco

Cultura, dret i sostenibilitat: una lectura de Mondiacult 2025



La conferència Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona, reafirma la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible i bé públic mundial. Però, més enllà de la retòrica, el document final deixa obertes moltes incògnites sobre el pas dels compromisos diplomàtics a les transformacions reals.
  
  
Del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona ha acollit la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible (Mondiacult 2025). Els ministres i ministres de Cultura de més de 150 països han signat un document final ambiciosament titulat Compromiso de los Ministros y Ministras de Cultura.

#Compartim. Especial Mondiacult 2025

 
  

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

Preparar l’Àgora Cívica: sis lectures per a tècnics de cultura


L’Àgora Cívica és una oportunitat col·lectiva per pensar la cultura com a pràctica emancipadora. A través d’una selecció de sis articles d’Interacció, proposem una “lectura crítica prèvia” amb marcs, preguntes i eines que posen el focus en drets, crisi, desigualtat i poder local. Llegir-los és preparar-se: per debatre, sí, però sobretot per transformar.   
  

Del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona serà escenari de l’Àgora Cívica, un espai de debat i intercanvi impulsat en el marc de MONDIACULT 2025, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura. És una cita clau per pensar col·lectivament el futur de la cultura com a dret, pràctica comunitària i política pública.
   

Neix l’Àgora Cívica, un fòrum de debat i reflexió sobre polítiques culturals en el marc de Mondiacult 2025


L’Àgora Cívica és una iniciativa impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura

La cita reunirà figures internacionals clau en la defensa dels drets culturals com la relatora de l’ONU Alexandra Xanthaki o l’impulsor de la Declaració de Friburg, Patrice Meyer-Bisch
  
  

En el marc de la conferència intergovernamental Mondiacult 2025, que tindrà lloc a Barcelona, neix l’Àgora Cívica, un espai obert a la ciutadania i als agents culturals que vol promoure un debat internacional sobre les polítiques culturals però des de la perspectiva de la societat civil, les ciutats i els professionals del sector.

Àgora Cívica es configura com un fòrum plural, inclusiu i compromès amb la cultura com a bé comú i dret universal, on la ciutadania i els actors culturals tenen un paper central.

Crida a projectes per a l’"XI Encuentro Cultura y Ciudadanía 2025"


   

El Ministeri de Cultura d’Espanya ha obert la convocatòria per participar a l’XI Encuentro Cultura y Ciudadanía, que se celebrarà a Barcelona els dies 26 i 27 de setembre de 2025, com a part de les activitats prèvies a MONDIACULT 2025, la Conferència Mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals  i desenvolupament sostenible.

La cultura com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible: participeu en la consulta

 
 

Des del 2013, la campanya Culture2030Goall, que inclou organitzacions com Arterial Network, Culture Action Europe, ICOMOS, International Music Council, IFCCD, IFLA i UCLG, impulsa el reconeixement de la cultura com un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) específic, amb metes concretes per garantir-ne el paper en el desenvolupament global. Aquesta idea es va consolidar el 2022 a MONDIACULT, amb la presentació d’un esborrany inicial que proposava deu metes culturals inspirades en els actuals ODS. 

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la UNESCO


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Barcelona com a epicentre del debat sobre polítiques culturals. Jordi Baltà analitza MONDIACULT 2025


El 2025, Barcelona serà l'escenari de MONDIACULT, la cimera mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible. En un context de transformació i reptes globals, aquesta trobada intergovernamental marcarà el futur de la cultura en l'agenda internacional.

1

Informe sobre Unesco Mondiacult 2022


En preparació de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible – MONDIACULT 2022 i en el marc de les converses Resiliart per captar les veus de les comunitats culturals d’arreu del món, el 22 de febrer de 2022 la Fundació EU-LAC va celebrar la “Consulta sobre l’enfortiment de la cooperació cultural birregional entre Amèrica Llatina i el Carib i la Unió Europea”. 

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?