Apunts

Com evoluciona la situació de la cultura a l’Estat espanyol?  Quins són els efectes de la Covid-19 en el sector cultural? Es poden detectar canvis en els hàbits culturals?

Per resoldre aquestes preguntes, analitzem l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2022, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio.

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

“Crec que les veritables revolucions del meu temps no han estat canvis de govern ni dels qui regeixen les institucions públiques, sinó revolucions de les formes de sentir i de veure”

(Susan Sontag)

Vivim en un context on les noves tecnologies ens condueixen a viure a més velocitat del que acostumàvem a fer-ho uns anys enrere, on la informació està fragmentada en multiplicitat de missatges que ens arriben a través de diferents mitjans i que sovint som incapaços de filtrar i processar. Aquest nova realitat també s’ha traslladat a la cultura, i la creació artística no ha dubtat a utilitzar aquests nous mitjans per comunicar i transformar els seus llenguatges.