Apunts

Indicadors per mesurar els beneficis socials de la cultura

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

Pasar la gorra. Carlos Gil Zamora

01 Sep 2013 Escrito por Carlos Gil Zamora

En una red social se ha mantenido durante la pasada semana un debate bastante interesante sobre una iniciativa que se está consolidando como marca con el bonito nombre inglés de "Pay After Show", que en traducción castiza sería el proverbial y ancestral, pasar la gorra después de actuar. En unos encuentros que he participado en Brasilia, en el contexto del Festival Cena Contemporânea con la invocación de "Creatividad y Transformación de las Ciudades", ha aparecido, como no puede ser de otra manera, el problema de la financiación de la Cultura, y se han tocado asuntos sobre la micro financiación, la esponsorización, el mecenazgo, el crowdfunding y todos esos conceptos viejos, traducidos al inglés, que suenan como más impactantes.

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Divertides similituds entre ballet i futbol

«Ballet» espot publicitari de Moviestar  que va aconseguir un Sol de plata al  prestigiós Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària 'el Sol' que es va celebrar del 30 de juny a l'1 de juliol a Bilbao. Divertides similituds entre ballet i futbol.

See video
 

Publicat el núm 1 de la revista The Nordic journal of cultural policy

El nou número d’aquesta revista digital escandinava de política cultural inclou diversos articles en anglès que ens ofereixen una panoràmica de l’evolució històrica i els canvis recents que ha experimentat la política cinematogràfica a Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Publicat el volum 5, número 1 i 2 de la revista Creative Industries Journal

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Disturbios culturales

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i exposicions

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Hotels amb servei de biblioteca

Una nova tendència s’obre pas en molts hotels dels Estats Units posar a disposició dels clients llibres en espais comuns com vestíbuls o bars a mode de biblioteca. Fins ara era habitual trobar algun llibre a les habitacions, però ara, amb aquest nou servei, l’objectiu principal és que els clients passin més temps dins l’establiment i incrementin la seva despesa en els bars i restaurants del propi hotel.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.