Apunts

Paul Valéry tenia razón: demasiadas obras, cada una distinta, todas fatalmente fuera de contexto, fatigan los ojos y la mente

Umberto Eco, Isabella Pezzini | Casimiro

Llibre que inclou dos assaigs breus que aborden els principals canvis i transformacions que s’han produït en el museu. En el primer, ‘El museu del tercer milenio’, Umberto Eco remet a la relació entre museu i segle XXI i explica que la institució museística, com a expressió institucional de l’Estat modern, és un fenomen bastant recent en la història de la cultura. En el segon, ‘La semiosis del nuevo museo’, Isabella Pezzini, analitza els elements de transformació i innovació que han provocat que avui es pugui parlar dels ‘nous museus’. Malgrat les diferències entre els dos escrits, ambdós comparteixen l’enfocament semiòtic que el mestre Eco i la seva ex alumna, avui catedràtica de Semiòtica, reivindiquen a l’hora d’analitzar en tota la seva complexitat i amplitud el concepte de museu.

Tuit de la setmana

The Art Genome Project (Artsy.net)

A raíz del artículo que publiqué hace un año en mi blog sobre el artista chino Ai WeiWei, recibí un correo el otro día desde Artsy.net invitándome a conocer (y dar a su conocer) su página sobre dicho artista: https://www.artsy.net/artist/ai-weiwei.

Allí que me voy y me encuentro con una especie de Allmusic.com (una guía de referencia del mundo de la música) pero especializada en arte y con una misión clara: hacer accesible el mundo del arte a cualquiera con acceso a internet, así como un recurso para el coleccionismo de arte y la educación. Bajo un bonito diseño, puedes encontrar allí información completa y agrupada sobre montones de artistas (unos 40.000): biografía, obra, exposiciones, artículos, publicaciones específicas y artistas relacionados. Pero además Artsy funciona como un marketplace, con alrededor de 200.000 obras a la venta a precios que van de los 100 dólares hasta el millón, y una guía-magazine de actualidad con toda la información y artículos sobre las ferias, galerías, subastas, etc.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Biblioteques públiques en entorns multiculturals : Recomanacions pràctiques

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

Els festivals contemporanis: característiques, perspectives i estudis de casos

European Festival Research Project (EFRP) | Goodfellow

Llibre que contextualitza i mira d’entendre les dinàmiques, impactes i perspectives dels festivals a Europa. L’obra, que inclou tant reflexions teòriques com casos concrets de festivals europeus, tracta qüestions com el fenomen de la festivilització, la sostenibilitat i el paper dels festivals dins l’esfera pública; aspectes relatius al lideratge i a la gestió dels festivals i al seu impacte en el canvi urbà, en la cultura en sentit ampli i en les diverses disciplines artístiques; el futur dels festivals dins la societat en xarxa i el seu paper potencial com a gent de canvi i transformació social.

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Prof. Toby Miller a Barcelona - Ciudadanía Cultural - Public seminar a la RMIT Europe - 8 juliol, en castellà!

VINE AL PRIMER SEMINARI QUE FEM SOBRE POLÍTIQUES CULTURALS I EN CASTELLÀ A LA UNIVERSITAT AUSTRALIANA, RMIT EUROPE!

Ciudadanía Cultural
Public seminar @ RMIT Europe
Toby Miller
8 julio


Los últimos doscientos años de la época moderna han producido tres áreas distintas relacionadas con el concepto de ciudadanía, cuyas historicidades en parte coinciden pero divergen también significativamente. Estas áreas de ciudadanía son las siguientes:

1

Licitació EAC/08/2015 - Estudi sobre desenvolupament d'audiències

L’objectiu de l’estudi és oferir enfocaments i mètodes d’èxit en l’àmbit del desenvolupament d’audiències i divulgar-los entre les organitzacions culturals europees. També es faran servir com a base pels criteris de selecció per a les properes de convocatòries del programa Europa Creativa. La data límit per presentar-se en aquesta convocatòria de licitació és el 21 d'agost de 2015.

L’estudi també pretén dotar els líders culturals amb els mitjans necessaris per posar l'audiència al centre de les seves organitzacions culturals  (en l’àmbit dels consells d’administració, de la comunicació i dels departaments artístics, dels consells consultors i d’altres estructures de decisió) o externament (autoritats públiques, patrocinadors, grups d'amics, espònsors, etc).