Apunts

Exposicions de ciències: curadoria i disseny, comunicació i avaluació

A. Filippoupoliti | MuseumsEtc

«Science Exhibitions» es tracta d’una obra composada per dos volums que inclou reflexions teòriques i casos pràctics per millorar la divulgació de la ciència entre el gran públic a través de mitjans nous i tradicionals. L’objectiu és proporcionar experiències d’èxit en la concepció, disseny, comunicació i avaluació d’exposicions de divulgació científica, activitats educatives i recursos d’aprenentatge.

En l’obra, s’hi plantegen qüestions clau que han de superar els museus a l’hora d’explicar la ciència, com què cal tenir en compte a l’hora de transformar els fets científics en exposicions o com aquestes poden esdevenir una eina més efectiva a l’hora de narrar la ciència.

Sabies que ja podem mesurar què sentim amb l'art?

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut per quedar-s’hi

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

Estudi d’impacte del carnaval de Terra Endins de Torelló

L’Ajuntament de Torelló va presentat aquest dimarts l’estudi elaborat per l'oficina el CERC (Centre d'estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya sobre l’impacte econòmic, social, cultural i mediambiental del Carnaval de Terra Endins, que se celebra al municipi.

El treball va ser una prova pilot de la metodologia per a l'estudi dels impactes dels esdeveniments culturals, impulsada pel CERC en col·laboració amb Eurecat i que té per objectiu mesurar com afecten a les les persones i les societats els esdeveniments culturals: quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, en la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient o la sostenibilitat. 

La divulgació científica al segle XXI

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar

El passat mes de juliol es va lliurar a l’Ajuntament de Malgrat de Mar la Revisió del Pla d’Acció Cultural del municipi un projecte elaborat per la consultora en polítiques culturals Cristina Rodríguez amb el suport dels serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona per donar resposta a la petició d'assessorament d’aquest Ajuntament.

Els reptes de la ciència ciutadana, a debat

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.

La revolució transhumanista: una nova revolució industrial


Luc Ferry | Alianza

Els progressos de la tecnociència encaminats a la «perfecció» dels humans estan avançant silenciosament a una rapidesa inimaginable, d’esquenes a l’atenció dels polítics i els mitjans de comunicació europeus. Luc Ferry planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions ètiques, polítiques i econòmiques sobre unes qüestions que, per ara, no són objecte de cap regulació al Vell Continent.

La situació és ben diferent als Estats Units, on ja es compta amb centres d’investigació en la matèria amb unes dotacions financeres quasi il·limitades, com ara la Singularity University, recolzada especialment per gegants del Silicon Valley com Google, que s’ha apropiat del moviment transhumanista i que es confronta a la seva vessant més social que pretén millorar la qualitat de vida dels humans. A Europa, on no ha fet més que començar a parlar-se de les perspectives econòmiques que obren les noves tecnologies, es fa palesa una posició més proteccionista i ben diferenciada a la dels EUA sobre aquest moviment.

Conocimiento informal de la ciencia, o por qué los museos de ciencia son tan eficientes

Elena Pol, Lluis Noguera, Mikel Asensio | Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, Núm. 44 (2016) 

Resumen:  Se presenta un artículo de discusión de dos investigaciones independientes realizadas en los museos de CosmoCaixa de Madrid y de Barcelona. En el primer caso, una evaluación de un espacio permanente de unos 250 metros cuadrados denominado “el Clik de los niños”, dirigido a niños de 3-8 años y a familias; y en el segundo caso dentro de una evaluación de toda la exposición permanente de CosmoCaixa Barcelona, que cuenta con una superficie de más de 5000 metros cuadrados, dedicada a la historia de la materia,

El paper de les ciències socials en la construcció col·lectiva de la ciutat

1. El rol de les ciències socials en les recerques de tall urbà


Les ciències socials juguen un paper doble en la construcció col·lectiva (física i simbòlica) de la ciutat. Un paper d’agents prospectius i al mateix temps un paper d’agents del canvi. Sigui des de l’acadèmia, sigui de bracet amb institucions públiques o privades, des del món empresarial o des de l’urbanisme, en comitès d’assessors o en el desplegament de polítiques determinades, en qualsevol camp les ciències socials avaluen, modifiquen i proposen, al mateix temps.