Interacció

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».
 

Al contrari del que es pensava, els darrers estudis en neurociència estan demostrant que tòpics com que cada hemisferi del cervell estava destinat a un tipus de funció diferent estan obsolets. Recentment, s’ha descobert que l’estructura de funcionament del cervell és molt més transversal; s’hi generen creuaments de funcions dins de l’estructura de la xarxa neuronal, de manera que les noves funcions creatives es lliguen amb algunes funcions antigues, com els records o experiències. Aquest intercanvi d’impulsos condiciona l’experiència contemplativa d’una obra d’art i del seu entorn.

Partint d’aquesta premissa, NeuroCulture es va basar en resultats d’investigacions que asseguraven que les imatges que experimentem són construccions cerebrals provocades per un objecte i no el simple reflex d’aquest. El projecte es va concebre amb la necessitat de retornar a la societat un instrument d’innovació com és l’art i com una eina per ajudar les institucions culturals a mesurar l’eficàcia de la seva activitat.

Pel que fa a l’Estat espanyol, l’autor explica que els avenços en neurociència estan molt poc desenvolupats, a excepció de l’entorn universitari i algunes startups orientades al neuromàrqueting.[1]

L’article analitza l’experiència exitosa de NeuroCulture a l’exposició «Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna» de l’Obra Social la Caixa, i com a través d’una sèrie de dispositius (biosensors, diademes i ulleres) que permeten monitoritzar l’activitat del cervell o el moviment ocular dels visitants, van detectar una gran activació neuronal que demostrava que l’art ens emociona i que som capaços d’introduir objectes de l’entorn per dotar la peça de rigor i posar-la en valor.

Aquest sistema permet mesurar les emocions generades en els visitants en relació amb l’entorn expositiu, per això pot esdevenir una eina interessant a l’hora de prendre decisions sobre el contingut, la disposició o el disseny del muntatge i el recorregut, el que anomenen un «storytelling emocional».

Aquest article s’inclou dins de la quarta edició de «l’Anuario AC/E de Cultura Digital» d’Acción Cultural Española, que us presentàvem en aquest post i que hem recuperat de cara a Interacció 17, dedicat a la cultura i la ciència.

Per refrescar-vos amb l’estat actual de la recerca en neurociència, compartim aquesta intervenció en el programa Singulars de TV3 del prestigiós catedràtic de neurologia de Harvard Álvaro Pascual-Leone, que ens ho explica d’una manera molt didàctica: «és la realitat la que veiem amb els ulls, o bé és la que veiem amb el cervell?».
 

PDF «La intersección entre arte y neurociència», per Ximo Lizana

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris

[1] El neuromàrqueting és l’aplicació de les tècniques de la neurociència per a estudiar els efectes que la publicitat té en el cervell humà, amb la intenció de poder arribar a preveure la conducta del consumidor.