Apunts

Crònica de la sessió 'Estructures i mancomunació de recursos' del Debat 16 d'Interacció

«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.

Taking Charge – Evaluating the Evidence: The Impact of Charging or Not for Admissions on Museums

Association of Independent Museums (AiM)  | DCResearch

L’etern debat sobre la gratuïtat d’accés als museus, sobre la taula en aquest estudi britànic que demostra que les entrades que cobren alguns museus per accedir a les seves col·leccions i exposicions no serien una barrera d’accés, contràriament a la suposició generalitzada.

Els espais de producció i creació a Catalunya: espais creats, noves convivències

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.

Can you measure "great" art?

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

After urban regeneration. Communities, policy and place

Dave O'Brien, Peter Matthews (ed.) | Policy Press

En la nova era de postregeneració, «l’Estat sembla demanar a les comunitats locals que gestionin soles els conflictes urbans».[1] Aquesta és una de les conclusions que Dave O’Brien, investigador en polítiques culturals de Goldsmith, Universitat de Londres, presenta, juntament amb Peter Matthews, en un llibre que s’ha publicat enguany, i que critica la progressiva desresponsabilització de l’Administració quant a polítiques públiques de caire social.

Tuit de la setmana

La evaluación en los museo es una cuestión de cambio de mentalidad más que de recursos. Miquel Asensio. #museuslocals @ARTImetria

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2016

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 158,5 milers de persones en el tercer trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 5,2%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,2% en el cas dels homes i un descens del 7,2% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 7,8% i la no assalariada puja un 1%. El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,9% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Polítiques culturals i elefants blancs

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

Abecedari de les arts i la cultura

Christian Ruby | Éditions de l’Attribut

Obra que presenta alfabèticament termes i conceptes clau de l’àmbit de les arts i la cultura. L’autor – reconegut filòsof – proporciona definicions obertes i dinàmiques a través de les diferents etapes de l’evolució històrica del terme. Fa també una aproximació a les seves dimensions filosòfica, sociològica, antropològica, històrica i política.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.