Novetats

Novetats

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació municipal en les polítiques culturals?

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.   Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

La cultura, eix d’integració i orgull per a un micropoble. L’exemple de Vallfogona de Ripollès

De vegades passejant per Ripoll, quan algú sap que ets de Vallfogona et diuen “Oh! Ja us hem vist per la tele. És ben bé que tot i ser un poble petit feu moltes coses”. I la veritat, és que t’engreixes un quilo.  


Massa sovint per als ciutadans de municipis mitjans i grans, la realitat dels micropobles s’assimila a poca gent, escassos recursos i nul·la vitalitat. Certament hi ha mancances respecte als nuclis de població gran però quan quelcom es percep com a necessitat, acostuma a sorgir un esperit de lluita i reivindicació que sol acabar en poder disposar d’alguna manera del servei o la prestació que cal, això sí, moltes vegades més cara.

Per una cultura ultralocal

L’any 2009 vaig tenir l’oportunitat de participar a Horizons Arts Nature, un festival internacional que té lloc a les muntanyes del Massís Central francès. Comento algunes xifres, per tal que el lector es faci una composició geogràfica del lloc i dels entorns de confluència i influència: concretament, el festival s’esdevé a 470 km de París, a 350 km de Tolosa de Llenguadoc, a 270 km de Lió i a una hora en cotxe per carreteres comarcals i revirades de la capital natural, Clarmont d’Alvèrnia. Com veieu, està lluny de totes les grans ciutats, però per contra, molt proper a la seva gent i al territori en què cohabiten. Algunes xifres més per entendre’n la dimensió: hi participàvem 11 artistes de fins a vuit nacionalitats,  vinguts de França, Rússia, Israel, EUA, Bulgària, Alemanya i Catalunya.

Quin ha de ser el model de gestió del Teatre Atlàntida i l’Escola de Música de Vic?

Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD 

L’abril de 2010 es va inaugurar el complex cultural de L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona (CAEO) i l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Vic (EMVIC). Després de 6 anys de recorregut amb una gestió a través d’una Fundació, l’Ajuntament de Vic va encarregar a dos professionals externs del sector cultural (Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD, tots dos membres d'Interacció)una anàlisi de la situació i un informe tècnic. En aquests dos informes es detallen els avantatges i inconvenients dels dos models de gestió de L’Atlàntida, que es concreten a través d’un organisme autònom (gestió pública i directa); o bé l’actual que és a partir d’una Fundació sense ànim de lucre (gestió privada i indirecta).

La cultura com a element central del desenvolupament urbà sostenible

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.