Apunts

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla busca enfortir la dimensió territorial de l’acció cultural de Fonollosa entre els seus quatre pobles -Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa-. Planteja d’entrada l’actuació concertada de totes les regidories municipals en les seves respectives intervencions així com la complicitat de les entitats en aquesta voluntat de situar la política cultural en el conjunt de tot el territori municipal. Les línies de treball i les mesures que es proposen requereixen d’algun increment pressupostari però, sobretot, de la voluntat d’ampliar els àmbits de treball de tothom. Si tothom hi col·labora, el conjunt de la població hi sortirà guanyant, amb l’increment de la seva oferta cultural i dels espais de participació ciutadana.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Re-descubrimos que cuando hablamos de cultura estamos hablando de un concepto multidimensional que va desde las actividades cotidianas de las personas ligadas a su desarrollo, actuaciones de contenido artístico, impactos estéticos hasta la configuración de políticas culturales.

Sigue leyendo pinchando aquí