Interacció

Kulturaren Euskal Behatokia 
 

El passat mes de gener de 2019 el Parlament de Navarra va aprovar la Ley Foral de Derechos Culturales de Navarra, convertint aquesta comunitat en la primera de l’Estat a comptar amb una llei de drets culturals. Fruit de la creença que, per poder aplicar aquests drets culturals, és necessari un treball previ que els clarifiqui i concreti, l’Observatori Basc de la Cultura ha elaborat l'informe 'Derechos culturales', amb el clar objectiu d’aclarir a què es refereixen i de què tracten els drets culturals que, per la seva condició de drets fonamentals, comporten l’observació de la cultura des d’una òptica política.
 

L’informe consta de quatre capítols que estructuren els continguts de manera clara i sintètica, fent un breu repàs històric dels drets culturals en el primer, seguint per la definició del marc teòric en el segon, aprofundint en el dret a participar de la vida cultural en el tercer, i abordant l’aplicació dels drets culturals en les polítiques culturals en el quart. A mode de conclusió, l’informe acaba amb un decàleg que recull els elements fonamentals que cal tenir en compte per tal que els drets culturals es puguin exercir.
 

Per tal de definir el marc conceptual sobre el qual s’erigeixen els drets culturals l’observatori fa referència als drets humans i a la seva divisió en tres generacions plantejada pel jurista Karel Vasak el 1979: primera generació, constituïda pel dret a la llibertat; segona generació integrada pel dret a la igualtat; tercera generació, basada en la fraternitat i la solidaritat. Tal i com s’apunta a continuació, és en la segona generació que hi tenen cabuda els drets culturals, així com els econòmics i socials, en el benentès que tots ells es vinculen al principi d’igualtat i es basen en una tradició de pensament humanista i socialista.

 

Tercera generación de derechos (Derechos, 2019, p. 9)

 
Al tercer capítol, es considera el dret a participar de la vida cultural com el més preeminent, del qual se’n deriven tota la resta. Paral·lelament, s’analitzen els tres significats que comporta el dret a participar, tots ells estretament relacionats entre sí: actuar lliurement, accedir i contribuir.
 
 

Triple significado del derecho a participar (Derechos, 2019, p. 14)

 
En aquest apartat, l’Observatori reivindica que, per tal de garantir la participació cultural, s’ha de promoure la igualtat entre totes les persones, eliminant barreres i discriminacions de qualsevol motivació (ideològica, de gènere o orientació sexual, de recursos econòmics, discapacitat... etc).

Al capítol 4, l’Observatori es centra en el desenvolupament pràctic dels drets culturals que, afirmen, rau en la interpretació de com els drets fonamentals es traslladen a les polítiques culturals. Per tal de definir els drets culturals a la vegada que les obligacions i deures que se’n deriven, es serveixen de la Declaració de Friburg, considerada clau en el marc internacional dels drets culturals.

 

 Declaració de Friburg (Derechos, 2019, p. 17)

Tot seguit, mostren en una taula la identificació que han elaborat de les implicacions dels drets culturals bàsics en relació a les seves dimensions, als principis i valors que impliquen, al vincle amb altres drets i al desenvolupament de pràctiques culturals:
 
 

Implicaciones de los derechos culturales básicos (Derechos, 2019, p. 18)
 
 

Reprenent la recent aprovada llei de Navarra que, explica l’Observatori, respon a un intent d’evitar la fragmentació normativa existent en l’àmbit de les polítiques culturals, s’intenta respondre a la pregunta: quina és l’aportació real d’una llei de drets culturals?
 

Segons l’Observatori, la resposta és complexa i es compon de tres arguments:
 

• Argument estructural: la seva aportació en aquest àmbit té a veure amb agrupar, articular i proporcionar un marc d’ordenació general de les diverses accions en matèria de cultural.
   

• Argument de contribució als drets humans: la seva aportació en aquest àmbit és la de permetre posar el focus d’atenció en els drets culturals considerats “secundaris” en relació a altres
   

• Argument jurídic: la seva aportació en aquest àmbit es concreta en facilitar que les administracions públiques ofereixin un marc normatiu i es comprometin a complir i a vetllar pels drets culturals.
   

D’altra banda, i per tal d’evitar que la llei quedi buida de contingut, l’Observatori considera imprescindible prendre un seguit de compromisos:
 

• Adoptar, per part de l’administració pública, unes obligacions mínimes i procurar mantenir un equilibri entre l’oferta i els serveis culturals.
   

• Emprendre accions positives d’eliminació de barreres que impedeixin l’accés de la població, tenint en compte els drets de les minories i de les persones en condicions de desigualtat.
   

• Prendre mesures de sostenibilitat i cuidar les condicions de treball dels artistes, els drets d’autor, el desenvolupament professional i la capacitació del sector cultural.
   

• Assegurar el finançament sostenible del sistema cultural.
   

L’informe també consta d’un decàleg en el qual es presenten els 10 aspectes fonamentals que, d’acord amb l’anàlisi i reflexions de l’Observatori, cal tenir en compte per poder implementar i exercir plenament els drets culturals:
 

1. Per la seva qualitat de drets fonamentals, el desenvolupament dels drets culturals precisa d’una mirada política de la cultura.
 

2. La legislació ha d’oferir un marc d’ordenació general de les diverses actuacions culturals,  ha de concebre els drets culturals com a garants del compliment dels drets humans i, per últim, ha de proporcionar una normativa que vetlli pel seu compliment.
 

3. És necessari elaborar un mapa de necessitats culturals de la població des del punt de vista socioeconòmic, educatiu i territorial.
 

4. Cal garantir l’accés als serveis mínims que assegurin la igualtat de totes les persones relacionades amb la creació, producció i difusió de la cultura.
 

5. En relació amb l’educació, és fonamental impulsar polítiques que fomentin el capital cultural de les persones.
 

6. Pel que fa als pressupostos, indispensables per poder tirar endavant les polítiques culturals, els poders públics han d’assumir un compromís que permeti garantir el compliment dels drets culturals.
 

7. Cal treballar per trencar les barreres psicològiques que a dia d’avui encara impedeixen l’accés igualitari a la cultura.
 

8. Cal garantir la no-discriminació i la igualtat entre gèneres en relació amb el gaudi i la participació de la vida cultural.
 

9. S’han de poder prestar els serveis adequats a totes les circumstàncies de la comunitat, parant especial atenció a la infància i a les persones grans.
 

10. Davant la falta de temps com un dels majors obstacles per accedir i participar en la cultura, cal idear serveis adequats als ritmes de vida actuals, tenint en compte aspectes com els horaris i la duració de les propostes o accions culturals.
 

L’informe no acaba amb aquestes 10 reflexions sinó que inclou un primer annex on es recullen els drets culturals contemplats en els instruments normatius generals, i un segon annex on s’exposa el buidatge de la Llei de drets culturals de Navarra (així com les de Costa Rica, Equador i Mèxic) que, en un important esforç de concreció, proporcionen al lector una anàlisis completa i a la vegada sintetitzada de totes elles.
 

En definitiva, un informe que pretén donar un impuls als drets culturals evitant que es perdi el seu poder transformador i que es limitin a ser meres declaracions escrites en un paper.

Podeu consultar i descarregar-vos el document:

   Derechos culturales. (2019). Observatorio Vasco de la Cultura. https://bit.ly/2Qf0qqB

_______________________________________________________________________