Interacció

En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

La Convenció va ser ratificada per 146 Estats membres de l’ONU, inclosa la Unió Europea, i és la punta de llança de la Unesco en els seus esforços per enfortir la capacitat productiva de creació i difusió de béns, activitats i serveis culturals. La Unesco per part seva, amb aquest document, es compromet a desenvolupar polítiques públiques més efectives i sostenibles en aquest sentit, a tots els països dins el seu abast. Però admet que requereix la col·laboració de governs i també dels agents no governamentals.
 

El text es divideix en quatre àrees clau:
 

• Enfortir la governança de la cultura.
   

• Millorar les condicions de mobilitat dels artistes.
   

• Integració de la cultura en estratègies de desenvolupament sostenible.
   

• Promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals.
   

Són quatre objectius estretament relacionats amb l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible (el 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides), que marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030.

Destaca entre molts objectius i recomanacions, quins haurien de ser els marcs estratègics més adients per a l'entorn digital, com esmenta l'aparició de les plataformes d'intercanvi i de la vitalitat d'algunes incubadores artístiques de l'hemisferi sud. També apunta a persistents desigualtats com la infrarepresentació de dones en molts àmbits, i barreres comercials a béns i serveis culturals als països del sud i la vulnerabilitat dels artistes sota amenaça, per manca de llibertats i precarietat.
 
 
 

Re|shaping cultural policies: advancing creativity for development
 
 
 

Aquest Informe demostra que les polítiques culturals innovadores implementades a nivell regional i local tenen un impacte positiu en la governança cultural a gran escala, tot i que com és evident el document no pot mirar amb lupa i concretament aquests casos locals.
 

Concretament, els objectius de progrés principals sorgits de la Convenció són:
 

• Donar suport a sistemes sostenibles de governança per a la cultura.
   

• Aconseguir un flux equilibrat de béns i serveis culturals i augmentar la mobilitat d'artistes i professionals culturals.
   

• Integrar la cultura en marcs de desenvolupament sostenible.
   

• Promoure els drets humans i les llibertats fonamentals.
   

L'informe examina també com la Convenció de 2005 ha inspirat el canvi de polítiques a escala mundial i nacional en deu àrees de control, i en aquest sentit proposa un conjunt de recomanacions polítiques per al futur i produeix noves proves i indicadors per informar la política cultural i avançar en la creativitat per al desenvolupament.

En el primer capítol, Incentivar sistemes sostenibles de governança de la cultura, hi trobem per exemple a Jordi Baltà Portolés que redacta el primer article titulat: Cap a una governança cultural més col·laborativa. Baltà destaca que hi ha una certa correlació entre l'adopció i la implementació de polítiques recolzades per inversions directes a través de la cadena de valor cultural, i una millora de l’accés públic al contingut produït localment. Un fet que és especialment visible als països en vies de desenvolupament. D’altra banda però, també esmenta que la manca de dades en molts països, complica l'avaluació de l'eficàcia de les polítiques culturals a favor de la diversitat d'expressions culturals.

Al darrer capítol s’aborda la promoció dels drets humans i llibertats fonamentals a través de la cultura. Sobretot, fent especial èmfasi, en l’empoderament de la dona a través de la cultura per tal d’assolir l’igualtat entre gèneres, que aquí reivindiquen plataformes com Dones i cultura.

També es tracta la llibertat d’expressió, com un dret, que és avui dia una conquesta encara per assolir en molts països que es declaren democràtics. Com a exemple de manca de llibertat d’expressió artística, d’entre molts casos arreu del món, un de ben proper és el del raper Valtònyc que va despertar un moviment per protegir la llibertat d’expressió artística al nostre país, molt especialment a la música, com és el cas de la plataforma ‘No callarem’.

Així, malgrat que ‘Re | Pensar les polítiques culturals’ esdevé un document generalista que recull les intensions de la Unesco en el terreny de les polítiques culturals a gran escala, alhora, esdevé un aliat essencial en el desenvolupament i la implementació de polítiques públiques locals, que tenen incidència i repercussió als canvis culturals locals, per esdevenir finalment globals.

Podeu consultar i descarregar-vos el llibre:
 

English:

Re|shaping cultural policies: advancing creativity for development (2017). Unesco. unesdoc.unesco.org

Español:

Re|pensar las políticas culturales: creatividad para el desarrollo (2018). Unesco. unesdoc.unesco.org

_______________________________________________________________________