Apunts

Un museu de capçalera, el mNACTEC

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com aparadigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador delseu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat. Així el mNACTEC ens pot il·lustrar quines son les necessitats que tenen aquests equipaments que funcionen com a nexe principal d'una xarxa específica de museus i espais patrimonials d'arreu del país.

Internacionalitzar la cultura

Heu gaudit mai del concert d’una banda anglesa, d’un llibre d’una autora argentina o de la peça d’una companyia basca? La globalització de la cultura és evident i fa inecessari limitar certs projectes i accions culturals en un entorn social i polític concret. Les idees, els projectes i les propostes, corren més que mai a través de la xarxa i fa encara més enèrgica la necessitat de promoure que la creació arribi arreu o tan lluny com sigui possible, per tal de generar diàlegs i aprenentatges entre cultures. Abans d’arribar més lluny, trencant tot tipus de barreres, caldrà engegar estratègies d’internacionalització.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural


Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. 

Patrimoni d'un exili

La retirada no va ser només una retirada, és sinònim de l'exili de milers de persones davant d'un feixisme que avançava esmicolant tothom i tot el que quedava de la República, ara fa just 80 anys.

Observar la cultura

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2018

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 170,5 milers de persones en el quart trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del 2,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual de l'11,4% en el cas de les dones i un decrement de l'11,4% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 14,4% i la no assalariada disminueix un 29,1%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 0,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

La ciència al focus

La majoria de coneixements sobre ciència de ben segur que els hem après a l'escola, amb els llibres de text i les explicacions del professorat. Però potser altres coneixements els hem adquirit d'una manera més lliure, amb la lectura d'una novel·la o veient un programa educatiu de televisió. Però no hi ha res com l'experiència que dispara una experiència en directe, on s'estreny la distància entre el pati de butaques i l'escenari, com qui veu un espectacle de màgia, descobrint amb els focus de l'escena la màgia de la ciència.

El pleonasme de la cultura digital

Cultura, quina paraula més complicada. A Interacció sovint ens preguntem què vol dir. Pensem sovint que la cultura són els museus, la música clàssica, l’òpera i els clàssics de la literatura universal. Però si ens la mirem en contrast amb el mot “natura”, la cultura és quelcom força més ampli: és tot allò que sense l’ésser humà no existiria. Des d’aquesta perspectiva un tomàquet és cultura: ha sorgit de la selecció genètica que a través de les llavors hem anat fent de generació en generació. La tecnologia també és cultura. Tot i això, actualment la tendència en les polítiques culturals en el si del paradigma de les indústries creatives és agermanar el progrés tecnològic amb la innovació en cultura, com si fossin dues realitats separades. Per seguir caminant en aquesta direcció, el Department for Digital, Culture, Media & Sport del Regne Unit va presentar al mes de març “Culture is Digital”. Us en fem cinc cèntims.

El llegat no llegat

La nostra cultura és cada vegada més global. A això hi ha contribuit la tecnologia, però també un 'passat' colonitzador que ens va apropar a cultures llunyanes, massa sovint de la pitjor manera. Si bé es segueix treballant en el postcolonialisme, aquest és el llegat històric que tenim i son molts els reptes que s'encaren, com ara la restitució del patrimoni expoliat per part dels estats colonitzadors o la reconstrucció de la memòria de les cultures colonitzades. Sobretot, fer entendre com de perillós pot ser tocar aquelles coses que ens son alienes, sinó veieu-ho:

L'estat del videojoc

Un any més, DEV, ‘Asociación española de empresas productoras y desarrolladoras   de videojuegos y software   de   entretenimiento’ ens presenta el 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos', l'informe de referència que explica en profunditat el panorama del sector productiu dels videojocs amb una mirada local i internacional.