Apunts

Reflexiones en torno a la cooperación cultural. Fernando Vicario Leal

Manual teòric on l’especialista en cooperació cultural iberoamericana Fernando Vicario Leal reflexiona sobre aquesta disciplina i ordena els seus àmbits d’actuació, competències i reptes de futur.

L’autor adverteix que els conceptes de cooperació i de cultura són amplis, difosos i poden experimentar variacions significatives al llarg del temps, la qual cosa complica i dificulta la seva anàlisi sistemàtica. Destaca però, el potencial de la cultura com agent generador de canvi, progrés i benestar social, així com la necessitat de fomentar la cooperació per afavorir l’equilibri territorial i la convivència entre i dins dels països i territoris.

Salvador Sunyer: «La subvenció hauria d’anar en funció de la creació associada i d’una política de públics»

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Cambridge journal of regions economy and society : Creatives after the crash

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

Ciutat Bella, la transformació creativa de la ciutat a través d'intervencions artístiques sobre mitgeres de gran format


CIUTAT BELLA - DESCRIPCIÓ

Una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

A Interacció trobareu: Any Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913 - 1985) és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i la màxima consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha romandre en la memòria dels catalans.

Arts and Culture in Urban or Regional Planning: A Review and Research Agenda

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

  • Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
  • Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
  • Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?

L'Associacionisme i els equipaments culturals al territori

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori»  és el darrer títol que ha incorporat la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre recull les aportacions que es van fer a la taula rodona homònima que es va celebrar el novembre de 2011 a Lloret de Mar. Concretament, el debat es va centrar en les possibilitats de cooperació i d’acció conjunta entre les associacions culturals (en aquest cas, els centres d’estudis)  i els equipaments públics per tal d’ arribar a nous públics. En aquest sentit, el concepte «mediació» tant utilitzat en els àmbits de les relacions interculturals i també per referir-se al paper jugat per les revistes culturals, va ser un bon punt de partida per estimular la reflexió: cal trobar fórmules de col·laboració per optimitzar els recursos escassos en temps de crisi, però també per arribar a més gent amb nous llenguatges.

A Interacció trobareu: Olvaneja, una iniciativa cultural a partir de la filosofia slow

Olvaneja, una iniciativa cultural a partir de la filosofia  slow

Olvaneja és una iniciativa cultural pionera a Catalunya que explora nous models de relació entre el temps i el territori a partir de la filosofia slow, un fenomen internacional que desafia el culte a la velocitat per tornar a cada experiència vital el temps que li correspon.

Parásitos. Cómo los oportunistas digitales están destruyendo el negocio de la cultura

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.