Apunts

Un marc estatal per als drets culturals


 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

Quan el gest cultural no cola

  

  
A l’estiu, també les polèmiques van amb xancles. Curteta i de poble, la discussió sobre El meu avi ha acabat remenant una pregunta fonda: què passa quan els gestos culturals ja no convencen ningú?


  
  

Cremat, para-sol i expectativa cultural.* 
  
  

Entre platja i concert a la fresca, no sempre ve de gust llegir grans assajos sobre el paper de la cultura pública. Però, de tant en tant, apareixen articles que ens remouen prou com per voler-los pair, encara que sigui amb un granissat a la mà. Això és el que em va passar amb el text que Joan Burdeus ha publicat a Núvol sobre la retirada —o no— de El meu avi de la cantada d’havaneres de Calella.

Neix l’Àgora Cívica, un fòrum de debat i reflexió sobre polítiques culturals en el marc de Mondiacult 2025


L’Àgora Cívica és una iniciativa impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura

La cita reunirà figures internacionals clau en la defensa dels drets culturals com la relatora de l’ONU Alexandra Xanthaki o l’impulsor de la Declaració de Friburg, Patrice Meyer-Bisch
  
  

En el marc de la conferència intergovernamental Mondiacult 2025, que tindrà lloc a Barcelona, neix l’Àgora Cívica, un espai obert a la ciutadania i als agents culturals que vol promoure un debat internacional sobre les polítiques culturals però des de la perspectiva de la societat civil, les ciutats i els professionals del sector.

Àgora Cívica es configura com un fòrum plural, inclusiu i compromès amb la cultura com a bé comú i dret universal, on la ciutadania i els actors culturals tenen un paper central.

Estètica del dolor i neutralitat ideològica: una mirada des de la cultura local

       
  

Vivim envoltats d’imatges de dolor. Les veiem a les pantalles, a les sales de cinema i als espais culturals, embolcallades sovint d’una bellesa formal que commou però no incomoda. Què passa quan el patiment es converteix en experiència estètica? I què passa quan aquesta estètica arriba, legitimada, als espais de cultura pública local? 
  

Aquest article parteix d’una lectura atenta de tres textos recents que m’han convidat a pensar com determinades representacions de la violència i el patiment s’han despolititzat i convertit en matèria estètica. Em refereixo a la crítica de Pablo Caldera sobre Sirāt, de Guillermo Martínez Valdunquillo sobre les derrotes culturals del cinema de festivals, i de Bernat Salvà sobre el tractament fílmic de la tauromàquia a Tardes de soledad.

Cultura conscient per a un món en crisi


  

Podem parlar de drets culturals sense repensar el nostre model de vida?

  

En un món que normalitza la inconsciència com a mode de vida, posar consciència és un acte radical. Però, què vol dir exactament “posar consciència” quan parlem de cultura? Vol dir fer-se preguntes que sovint incomoden. Vol dir assumir que la cultura també forma part del problema —per les seves lògiques extractives, elitistes o inèrcies burocràtiques— i que, per tant, ha de formar part de la solució. I vol dir, sobretot, revisar el nostre lloc dins d’aquest sistema que posa en crisi el planeta i la vida col·lectiva.

Cultura a la fresca: oportunitat o rutina? Una mirada crítica a les polítiques d’estiu


  

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

El #compartim i el #som311 es prenen un respir d’estiu


  
Amb l’arribada del juliol, el #compartim i el #som311 tanquen la carpeta i baixen la persiana fins al setembre. No és que marxem gaire lluny (ens coneixem...), però ens agafem unes setmanes per fer allò tan important com poc mesurable: descansar, desconnectar, llegir amb calma —i si pot ser, a l’ombra.

Aquest estiu no hi haurà reculls setmanals ni quinzenals, però si durant les properes setmanes passa alguna cosa culturalment remarcable (una idea genial en una terrassa, una revolució a la fresca, o un informe que es publiqui entre gelats i canícules), la tindrem ben localitzada.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de juny


  
  

Segona quinzena de juny i, mentre les revetlles il·luminen places i carrers, també ho fan les iniciatives culturals que arreu del territori posen en valor el patrimoni, la creació i la comunitat. En aquest #Som311 recollim 15 notícies dels municipis de la demarcació de Barcelona —sense oblidar els més petits ni els que treballen des de la constància— que ens parlen de cultura viva, de compromís públic i de polítiques que vinculen passat i futur, proximitat i transformació. En ple estiu, la cultura no s’atura: s’arrela i s’expandeix.

#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

Ni tòtems ni tabús: veus orgulloses

         
  

Amb totes les veus, amb tot l’orgull

En un moment en què moltes veus s’utilitzen com a símbols, cal tornar a escoltar-les. No per representar-les, sinó per deixar-les parlar.

L’Orgull també és memòria, crítica i imaginació. A Catalunya, són moltes les persones que —des de la creació artística, la recerca o l’activisme— han contribuït a ampliar els límits del que entenem per cultura. Aquest article recull algunes d’aquestes veus: diverses, situades i desacomplexades. Algunes fa anys que fan camí; d’altres encenen ara els escenaris o les xarxes. Però totes són part d’una cultura viva i radicalment plural.