Apunts

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Una nova tendència s’obre pas en molts hotels dels Estats Units posar a disposició dels clients llibres en espais comuns com vestíbuls o bars a mode de biblioteca. Fins ara era habitual trobar algun llibre a les habitacions, però ara, amb aquest nou servei, l’objectiu principal és que els clients passin més temps dins l’establiment i incrementin la seva despesa en els bars i restaurants del propi hotel.

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 154.000 persones al segon trimestre del 2013, un 4,2% menys que al mateix trimestre del 2012 segons l'Enquesta de Població activa (EPA). La població ocupada en aquest sector representa un 5,5% del total de l'ocupació. Per situació professional, dos de cada tres ocupats d'aquest sector són assalariats. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 790.200 persones, un 3,9% menys que fa un any, i representa el 4,7% del total de la població ocupada.