Interacció

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

Interdependència i col·laboració com a característiques bàsiques per a la gestió dels llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Els WHS de la UNESCO es poden analitzar com a xarxes per diversos motius, començant pel fet que l'assoliment dels resultats finals ¿la conservació i la promoció¿ depèn de la contribució de múltiples organitzacions i actors interdependents, promovent una acció conjunta i compartint recursos.

Ni la UNESCO ni els governs poden gestionar per si sols el Patrimoni de la Humanitat. Amb menys de 4 milions de dòlars a l'any, el Fons del Patrimoni de la Humanitat no és suficient per garantir la preservació i la promoció dels llocs designats. A més, els darrers anys, s'ha fet èmfasi en la necessitat que els WHS activin uns processos de desenvolupament sostenible a escala regional i, per tant, s'ha subratllat la necessitat creixent de la implicació dels stakeholders i la planificació participativa (Wiesman, Liechti i Rist, 2005; UNESCO, 2008). Aquestes condicions fan que la gestió d'un WHS sigui una tasca complexa, que requereix la coordinació de diferents institucions, sovint situades més enllà dels límits administratius, la necessitat de garantir els recursos econòmics i d'integrar la planificació local dins uns processos més amplis, a escala regional.

L'aplicació de la teoria de xarxes a l'anàlisi dels WHS de la UNESCO sembla, doncs, que promet millorar la nostra comprensió del seu funcionament i de l'acompliment assolit. Les preguntes de recerca que es plantegen són les següents:

1. Quins són els resultats en xarxa més rellevants dels WHS de la UNESCO i com es poden avaluar?
2. Quina relació hi ha entre les determinants i l'acompliment de la xarxa amb relació als resultats definits?
3. Hi ha configuracions de condicions específiques que portin a un major compliment dels WHS de la UNESCO?

 Llegiu tot l’article>