Apunts

Somos lo que escuchamos, impacto de la música en la salud individual y social. Nou llibre


Patricia Caicedo presenta el seu nou llibre "Somos lo que escuchamos: impacto de la música en la salud individual y social", un recorregut apassionant per a descobrir l'antiga relació entre música i medicina i per a entendre com funciona el cervell quan escoltem i fem música, comprendre la relació entre ritme, moviment i salut, entre plaer, emoció i música i les moltes formes en què la música millora la nostra salut física i mental, retarda el procés d'envelliment, incrementa la creativitat i produeix felicitat i sensació de propòsit en la vida.

Xarxes culturals locals: una guia per entendre millor les seves dinàmiques


European Network of Cultural Centres | R. Iacob
 

Les xarxes d’actors culturals són un important actiu no només per als ecosistemes culturals, sinó també per a les comunitats i els territoris, que necessiten estratègies ben adaptades als seus objectius, però que sovint es troben amb reptes que poden dificultar la seva tasca.

Pla d’acció cultural de Font-rubí


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Al bell mig d’un paratge natural privilegiat trobem Font-rubí (Alt Penedès), municipi que compta a partir d’ara amb el seu propi Pla d’acció cultural (PAC), elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) per encàrrec de l’Ajuntament i davant la necessitat d’actualitzar la seva política cultural.

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


Unió Europea
 

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius? El recent informe de la Unió Europa ‘Towards gender equality in the cultural and creative sectors’ se centra en aquests aspectes amb l’objectiu d’identificar una sèrie de reptes i formular recomanacions per avançar en l’estratègia de gènere en l’àmbit cultural.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Els perfils professionals dels museus. Un pas endavant pel sector


Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada. Sembla ser que els famosos sopars d’exalumnes encara no han passat a la història.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt