Apunts

Periples de sofà

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu. Un viatge que ens ha portat a sortir de casa, a moure’ns, descansar i desconnectar. El mateix viatge que ens ha ensenyat a viure en nous entorns i descobrir paratges desconeguts. De fet, l’important no és tan la descoberta mateixa, sinó la curiositat, ja que "l'impuls de viatjar és un dels símptomes esperançadors de la vida" Agnes Repplier

Vibrar amb l’educació musical

Que la música és un llenguatge universal, s’ha sentit dir sempre. Però és certa aquesta cita mantrica? Hi ha proves asseguren que sigui quin sigui el nostre bagatge cultural interpretem la música pràcticament de la mateixa manera. Són milers d’anys d’evolució musical, que en paral·lel a les llengües, ajudant-se de la dopamina que allibera tal i com ho fa el sexe o el menjar, ha esdevningut un llenguatge inherent a l’ésser humà.

Educar per la pantalla (I) Formació en cultura audiovisual per a la construcció d’una ciutadania crítica

Les imatges en moviment i les pantalles formen part del nostre paisatge quotidià. De fet, ja fa més d’un segle que les pantalles ens expliquen històries al cinema, per després obrir-nos una finestra al món des de casa i finalment dur-les a la butxaca per connectar-nos amb la resta de la humanitat. Pantalles, arreu i a tothora, des que sona el despertador fins que ens guanya la son.

Cultura i educació, una estranya parella?

El món de les parelles, ja se sap, és divers i complex. Més enllà del mite romàntic de la mitja taronja, hi ha parelles que tot i semblar d’allò més lògiques, resulten complicades i no acaben de quallar. Penseu que educació i cultura podria ser una d’aquestes parelles? De les que aparentment casa molt bé, però que massa sovint necessita de la mediació de tercers per resoldre la seva relació? Potser els seus problemes tenen origen en els seus objectius diferenciats, entenent per objectius que l’educació qüestiona i la cultura, en canvi, ofereix respostes.

L'art d'aprendre (II)

MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA

La imaginació requereix veure-hi més enllà del barret que ens dibuixa el Petit príncep, és poder veure l’elefant dins la serp, o fins i tot la possibilitat de forma-ne part. L'acte creatiu és aquell que fa realitat idees noves i imaginatives. I és que la creativitat ve donada per la capacitat d’analitzar i percebre el món de noves maneres amb la finalitat d’establir connexions entre idees aparentment no relacionades que ens evoquen a  generar noves solucions.


 

La cultura democràtica s'aprèn: competències per a una ciutadania activa

Consell d’Europa | Council of Europe Publishing

De què parlem quan parlem de “cultura democràtica” o “cultura de la democràcia”? Quines eines calen per promoure-la? En el nostre entorn més pròxim, quines mesures s’estan adoptant per garantir-la i què podem fer nosaltres? Educació, cultura i democràcia són tres paraules senzilles que sentim diàriament en qualsevol conversa o als mitjans. Es tracta de tres conceptes, però, que associats entre ells menen cap a un sistema de valors complex sobre el qual es basa el concepte de ciutadania.

Educar o no educar, aquesta és la qüestió?

El teatre és un camí d’aprenentatges des de l'antiguitat clàssica, gràcies a l’impacte de la catarsi. És així com els drames que articulaven els actors ajudaven a purificar i encarar els propis dels espectadors. La tragèdia, com va definir Aristòtil és la "representació d'una acció memorable i perfecta, de magnitud competent, recitant cadascuna de les parts, per si separadament; i que no per manera de narració sinó movent la compassió i el terror, disposa a la moderació d'aquestes passions "[i]  

Ficcions que funcionaven, i funcionen, com una vacuna per a les passions de la vida mateixa.
 

El teatre és una mentida preciosa, i acaba sent més veritat que moltes altres coses.[ii]

L’art d'aprendre (I)

Què és el que ens fa perdre la llibertat expressiva? El que comença sent uns gargots de colors, aviat passen a ser formes figuratives: una casa, un arbre o els nostres progenitors. Aquest procés innocent que s’inicia a la infància, només és el principi d’un distanciament entre la llibertat artística creativa i l’aprenentatge curricular.

Qui educa a qui? Desaprendre per educar

Eulàlia Bosch | Eumo editorial

La pregunta és àmplia. Es qüestiona el mateix sentit d’educar i tots els camins possibles. Quin és l’objectiu, quines les fonts i quin el motor? I més concretament, quin pot ser l’entorn més idoni i quines les experiències culturals que ens eduquen al llarg de la vida?