Apunts

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a l’harmonització

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

La cultura com a motor de canvi social, productiu i econòmic: Temes destacats d’abril

De les més de 11.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes d’abril.

Els 5 articles més llegits:

1. Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor del cambio

2. Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

La Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran

Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran

La Xarxa és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 10 museus registrats de les terres de Lleida i Aran. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals;

Tuit de la setmana

Els projectes culturals no competeixen entre ells: el públic d'altres equipaments té més probabilitats de ser també del nostre @teknecultura

Els festivals de cinema europeus una oportunitat per a la diplomàcia cultural de la Unió Europea

Comissió Europea (DG CONNECT)

Segons aquest informe de viabilitat, els festivals de cinema europeus són plataformes úniques perquè les pel·lícules europees ampliïn audiències a països tercers, per promoure la imatge d’una Europa creativa a l’exterior i per fomentar la comprensió mútua entre cultures. L’estudi  remarca també que una major professionalització és fonamental perquè aquests festivals puguin assolir tot el seu potencial cultural, comercial i diplomàtic.

Manual per fomentar l’educació de la consciència i l'expressió cultural

Comissió Europea | Agenda Europea de la Cultura

Manual que proporciona orientació estratègica, recomanacions i bones pràctiques per  implementar polítiques futures més adequades que fomentin la consciència i l’expressió cultural, una de les vuit competències clau establertes el 2006 per la Unió Europea per a l’aprenentatge al llarg de tota.  

El manual ha analitzat les iniciatives desenvolupades fins ara per la Unió Europea i els estats membres per promoure l’adquisició d’aquesta competència a través de l’educació formal (escoles), l’educació no formal (institucions culturals), altres aprenentatges (grups o famílies) i instruments específics com l’educació artística i l’educació cultural.

La otra escena… vigencia y necesidad del psicoanálisis en la hipermodernidad

el balcón de la espera

Creen superado aquello que ignoran… ¿Cómo se le puede juzgar (a Freud) como superado si no lo hemos comprendido enteramente?, decía Jacques Lacan (1901-1981), en una entrevista publicada por la revista «Panorama» (Roma) en su número 21 de Diciembre de 1974[1].

¿Qué ha cambiado desde aquella fecha? Muchas cosas, pero lo destacable es que entre los síntomas de la hipermodernidad cabe destacar el declive de la ética y la desorientación intelectual. Pero para la ignorancia y la falta de ética hay remedio, el libro del psicoanalista gironí Jose Miguel Pueyo [2] es una lectura obligada y necesaria en ese sentido, lectura que atraviesa y llega al punto en el que se entrecruza la clarividencia, el saber más lúcido y el genio intelectual.

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Impacte econòmic

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.

Tuit de la setmana


@PuigGordi  "Les administracions només posen oli a la màquina, la cultura la fan les persones" @fontTarres