Novetats

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

Aquest programa de 'Territori Contemporani' comença a Granollers. L'espai d'arts Roca Umbert és un centre de creació, producció, difusió i formació d'art contemporani que lidera el Programa d'Arts Visuals de Roca Umbert i que crea espais de comunicació entre la ciutadania i els artistes.

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Primera sessió: La Gestió dels Festivals Artístics en el Marc Municipal 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals i l’Oficina de Difusió Artística de Cultura de la Diputació de Barcelona han organitzat dues sessions centrades en la descoberta de metodologies per a la gestió dels festivals artístics municipals, avaluació de punts forts i febles, en la determinació de necessitats i potencialitats del municipi i en proporcionar eines estratègiques per promocionar i expandir-ne l’abast. La primera sessió es centra en els aspectes més teòrics al voltant dels festivals com ara la conceptualització dels festivals, la seva difussió, la tipologia de festivals i el paper que hi pot desenvolupar l’Administració pública. La segona sessió porta per títol ‘El màrqueting relacional aplicat a la cultura. La missió i la raó de ser dels festivals’ i es basa en l’aprofundiment en el concepte del màrqueting i del desenvolupament d’audiències als festivals, centrant-se en la visió relacional dels festivals i d’altres espectacles. Ambdues sessions han gaudit de la presència d’exemples directes que han explicat les seves experiències en primera persona, com ara els creadors del Festival TEST i els del Festival Portalblau. 

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

• Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
• Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
• Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

Jordi Baltà, Marta Llobet, Jordi Pascual, David Roselló | Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) 

Anàlisi de les polítiques culturals a partir de Cultura 21: Accions. Recomanacions per a la implementació de l’Agenda 21 de la cultura a Sant Cugat del Vallès

Les polítiques locals de desenvolupament tendeixen, progressivament, a cercar la sostenibilitat a partir de tres factors: creixement econòmic, inclusió social i equilibri mediambiental. En aquest inici del segle XXI no són poques les veus que assenyalen que aquests tres conceptes són insuficients i que cap desenvolupament es podrà qualificar de sostenible si no es considera un quart pilar: la cultura. Els valors culturals com la creativitat, la memòria generacional, la diversitat i el coneixement contribueixen al creixement personal i són cada vegada més importants per a la democràcia i la convivència ciutadana.

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

Des del Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI hem proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra Unesco 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Maria Teresa Blanch Bofill | Universitat Autònoma de Barcelona

La tesi de Maria Teresa Blanch Bofill reflexiona i aprofundeix sobre múltiples temes al voltant de la gestió dels museus i del patrimoni. De tota la informació relacionada amb aquesta temàtica, recollim els tres grans blocs temàtics que trobem més interessants. En primer lloc es tracta l’aspecte econòmic de la gestió del patrimoni i dels museus, el qual ha quedat molt afectat degut a les retallades durant la crisi econòmica. En segon lloc s’aborda el tema de la relació entre el patrimoni i el turisme i com es poden millorar aquestes relacions. Per últim, es reflexiona al voltant del binomi públic-privat dins de la gestió museística i els possibles avantatges que pot suposar.

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

El 20è capítol de Territori Contemporani, comença a la Biennal de Jafre que és considerada com la biennal d'art més petita del món i, potser també, com la més breu.

L'artista Jordi Mitjà és un col·leccionista d'experiències i imatges de la vida quotidiana i proposa accions per examinar les reaccions humanes a les situacions imprevistes.

Acabant el capítol, arribem a la Galeria d'art Contemporani, La Puntual a Sant Cugat del Vallès, un espai de treball i d'exhibició per a artistes emergents o que volen experimentar al marge del circuit oficial.

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.