Interacció

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

Amb l’ajuda d’un seguit d’esquemes, Alonso ha convidat als assistents a mirar, des d’una nova òptica, la regidoria de cultura per tal d’extreure’n tot el seu potencial creatiu.

S’ha partit de 5 principis fonamentals: 

1. Exponencialitat
2. Interdependència: aconseguir gaudir d’una regidoria diferenciada de les altres i que a la vegada permeti una organització interdependent. 
3. Transmissió: construir altres maneres de relatar, explicant no només el valor final i les xifres (les quals moltes vegades juguen en contra), sinó explicant també el procés i posant en valor la transformació que aporta el projecte. 
4. Transformació: perquè la cultura sigui transformadora a la societat hi ha d’haver una rutina, una programació de fons la qual acaba provocant un frec i un canvi. La transformació s'aconsegueix però no de qualsevol manera. S’han d’evitar per exemple els “programes xampinyó” els quals es troben desconnectats de la resta i això provoca programes inconexos.
5. Convergència: és tracta d’afectar i ser afectat.

Amb aquests cinc principis establerts, seguidament s’ha dibuixat una brúixola per tal de tenir clars els quatre punts cardinals a visionar durant el mandat.   
 

El resultat dels quatre punts cardinals és la interconnexió amb les altres àrees de les regidories (cultura, social, ambiental, financer), aspecte que ens connecta amb el segon principi ja prèviament exposat, l’interdepedència. 

Tot seguit, s’han plantejat quatre idees clau que estan directament relacionades amb els cinc principis fonamentals:

1. Mai soles: ser conscients de quina cartografia de reconeixement de la creativitat tenim del nostre entorn de proximitat i usar-la.

2. Participar, crear, gaudir:  son les tres dimensions indissolubles de la creació i s’han d’entendre forma cíclica. 

3. L’artista com a investigador: posar en valor el procés creatiu, cosa que implica pensar l’obra artística no com a producte final sinó des del procés creatiu, del temps de creació. 

4. Més enllà de promoure activitats: que el rol de  l’actor i el del productor sigui cada vegada més canviant.

Per tal de situar i baixar les idees a un pla més real, Alonso ha aportat dos exemples. El primer es tracta del cas del barri de Yundai a Xile, on els seus habitants van aconseguir que la UNESCO valorés la manera de viure de barri anomenada “el buen vivir” com a patrimoni intangible. En aquest cas va ser la ciutadania la que va emprendre una recerca per tal de que fos reconeguda com a patrimoni immaterial, és a dir, van desenvolupar el rol de co-creadors. Aquest exemple vincula directament amb les idees 3 i 4  sobre valorar l’artista com a investigador, el qual s’ha d’aprofitar i posar en valor, i  el canvi de rol entre actor i productor per tal d’anar més enllà del concepte d’activitat.

Un altre exemple, aquest amb un component més local, és la possibilitat de canviar el mobiliari d’un equipament. Davant d’aquesta necessitat es pot fer una compra estàndard o pot esdevenir la programació expandida d’una comunitat, on el disseny i fabricació d’aquells mobles esdevingui una oportunitat perquè diferents actius creatius hi participin. En aquest cas, doncs, el disseny i la fabricació es pot posar en codi obert i penjar-lo a la pàgina web de l’equipament i així fomentar el disseny creatiu. A la vegada, el material a utilitzar pot involucrar a l’arxiu el qual pot fer una cerca sobre els teixits que en connexió amb el passat històric de la ciutat. Finalment, de tot aquest procés creatiu se’n pot fer una exposició on s’explica i es dona a conèixer a la ciutadania tota la feina feta. Aquest l’exemple connecta amb la primera idea sobre el ‘mai soles’, ja que sense un bon coneixement de la creativitat en el territori aquesta acció no hauria estat possible. En aquest cas es veu clarament com esdevé una comunitat d’afectes, on una acció aparentment senzilla com un canvi de mobiliari s’expandeix i s’interconnecta.
 

De les idees proposades li toca el torn a la segona idea que recull el cicle de participar, crear i gaudir. En aquest cas, Alonso posa el focus en les escoles des de la mirada creativa, i llença la següent pregunta: quantes escoles han incorporat projectes de creació dins del seu currículum? és a dir, quantes escoles hi fan entrar els tres verbs ‘participar, crear i gaudir’? Tenir un projecte de co-creació on s’inclogui aquest cicle pot ajudar a esdevenir una societat més emancipada, amb esperit crític i interconnectada. Per aquesta raó, la ponent indica que és important evitar el format “carta de serveis” a les escoles, i apostar per un manifest conjunt de totes les escoles on hi redactin un fil conductor amb un compromís. 

En definitiva, la cultura és transformadora perquè permet tot això: experimentar, crear i co-crear. És per aquest motiu que Alonso insta a les regidores i tècniques a fer propostes transformadores i no descriptives, que siguin radicals i que conformin un element d’experimentació, de transformació. Cal tenir en compte, però, que experimentar porta implícit una hipòtesi la qual s’ha d’investigar i que pot portar a l’error, al fracàs. Aspecte que s’ha de valorar en positiu i entendre que forma part del procés d’experimentació.

Amb tots aquests recursos sobre la taula la interconnexió de tots aquests esdevé un repte per a les regidories de cultura que vulguin revitalitzar-ne les seves polítiques a través de la creativitat. 

 

            Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris