Democratització, democràcia i drets culturals

Fites, fonaments teòrics, històrics i contemporanis.

Réjane Sourisseau i Cécile Offroy | Fundación Daniel y Nina Carasso


 

El dret a descobrir, a tenir espais per a la reflexió, treballar des de l’experimentació i possibilitar l’emancipació a través de la participació són aspectes intrínsecs en qualsevol societat que s’autoanomeni democràtica. És per aquest motiu que respectar, reconèixer i reforçar la dignitat de cada persona, serà indispensable pel respecte dels drets humans, però també en paral·lel, dels drets culturals.

L’objectiu, de La Fundació Carasso amb l’estudi «Démocratisation, démocratie, droits culturels», és tornar a situar els fonaments teòrics, històrics i legals en relació a la democràcia cultural, la democratització cultural i els drets culturals, tot presentant possibilitats d’implementació.

L’estudi revisa posa el focus en la garantia d’accés a la cultura, ja que ‘només podem democratitzar la cultura amb persones que estiguin en plena possessió dels seus drets culturals’, com proclama Vincent Rouillon a «Démocratisation culturelle et droits culturels».

Els drets culturals reconeixen la llibertat de viure, desenvolupar-se i triar la pròpia identitat i en aquest sentit, ens porten a treballar sobre el poder de les persones per tal d’actuar o enfortir una democràcia veritablement participativa. El mateix document apunta d’altres sectors francesos, com el social, sanitari i medico-social, per exemple, han treballat durant quinze anys per poder legislar sobre els drets de pacients o usuaris.
 


 

Segons la filòsofa Nancy Fraser, el reconeixement no és una qüestió individual d’assolir, sinó que es troba en l’àmbit social i en la justícia:

S’ha de declarar injust que se’ls denegui a individus i grups l’associació en la interacció social com a conseqüència de models institucionalitzats de valors culturals en la construcció dels quals no han participat en peu d’igualtat.

Per això, la qüestió del reconeixement cultural és inseparable de la qüestió de les desigualtats econòmiques. La distribució equitativa dels recursos materials i la dotació de possibilitats reals d’expressió són, segons aquestes condicions, indispensables per a la paritat de participació en la vida social. Un enfocament que ens remet a la interdependència dels drets culturals amb altres drets humans. Una interdependència que sovint no es té prou en compte en el funcionament de les institucions.

Tothom, com a membre de la societat (...) té dret a la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals essencials per a la seva dignitat.

(art. 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans). 

De tot plegat, en parlàvem a l’article “Els drets culturals a l'horitzó”, publicat a Interacció, del que es destacava la declaració de Fribourg o la llei NOTRe a França. D’altra banda, endinsant-nos amb problemàtiques més concretes, a l’apunt “Desenvolupament cultural sostenible” es destacava el paper dels drets culturals en el desenvolupament sostenible a partir de l’article: «Cultural rights and their contribution to sustainable development: implications for cultural policy» de Jordi Baltà i Milena Dragícevic.

En el seu informe ‘Une stratégie nationale pour la Santé Culturelle’, publicada el 4 de juny de 2019 a la ministra de Cultura, Sophie Marinopoulos afirma: "No hi ha una política familiar i infantil sense una política cultural. Per tant, hem de pensar en la descomposició dels ministeris per pensar en la interdependència que caracteritza la nostra humanitat. Els ministeris de salut, família i solidaritat, cultura i transició ecològica i solidària han de reunir-se per finançar missatges de prevenció que combinen infància, benvinguda, natura i cultura ".

Associa els problemes de salut amb temes culturals, demostrant que una no passa sense l'altre i presenta així el concepte de "salut cultural" pel que fa a la salut dels nostres vincles, ja que la condició humana és una condició relacionada: "Viure és viure amb". 

Aquest vídeo explicatiu, exposa en poc més de 2 min els significat més ampli dels drets culturals, centrat en la tasca dels centres culturals de la Federació Valònia-Brussel·les que contribueix a la seva efectivitat per a tots.

No us el perdeu!
 


 

Les droits culturels, qu'est-ce que c'est? - Associationdes Centres culturels
 


 

PDF      Democratisation, democratie et droits culturels

HTML   Democratisation, democratie et droits culturels


 


 

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris