Interacció

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

Ara bé, l’autor no proposa pas reflexionar sobre el possible futur de les biblioteques mitjançant aquest mètode. El futur de les biblioteques el veu molt clar i, segons el seu parer, passa inevitablement per convertir-les en espais que propiciïn que els seus usuaris desenvolupin aquesta estratègia per, així, reflexionar sobre les millors accions de futur a llarg termini per la seva comunitat. D’acord amb les seves paraules, les biblioteques ens poden ajudar a planificar el futur, i aquesta potencialitat és encara “una àrea en la qual [...] estan infrautilitzades”.
 

Per què les biblioteques són l’espai idoni per aquest propòsit? Tal i com constata Finch, i en el benentès que una de les capacitats d’aquests equipaments és el de traçar relacions entre persones, entitats i organismes del seu context local:
 

Les sessions de planificació d’escenaris realitzades localment, convocades per les comunitats a la seva biblioteca pública, aprofitarien la capacitat existent de la biblioteca per connectar a la gent, però aquest cop amb l’objectiu d’ajudar-nos a reimaginar el futur.

Si, efectivament, les biblioteques assumissin aquesta nova funció, el paper dels seus treballadors s’hauria d’adaptar, diu Finch. Que alhora té clar com: els bibliotecaris col·laborarien amb el govern local a l’hora de localitzar els temes subjectes a ser tractats i, és més, organitzarien tallers comunitaris en els quals desenvolupar els processos de planificació per part dels seus usuaris i s’encarregarien de proporcionar la informació i antecedents necessaris per tal de facilitar aquesta tasca.

En definitiva, i si l’aplicació pràctica no s’allunyés gaire de la hipòtesi, podria suposar una gran implicació per part dels usuaris a la vegada que les biblioteques i els bibliotecaris esdevindrien equipaments i professionals indispensables per cada comunitat.

Segons Finch, el primer pas per conduir les biblioteques cap a aquesta direcció és el de fer prendre consciència als usuaris, tant grans com petits, de la importància de pensar en la noció del futur a llarg a termini. Al següent vídeo podem veure com a la Biblioteca Pública Ann Arbor de Michigan ja treballa per aconseguir-ho:

 

Un article que llança una proposta innovadora i que, al seu torn, n’esmenta molts d’altres que reflexionen des d’altres punts de vistes sobre l’evolució que han de viure les biblioteques.

Podeu consultar aquí l'artícle «How public libraries can help prepare us for the future»

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris