El medi ambient i la seva inclusió en l’agenda de les polítiques culturals


Tot obrint camí en les relacions entre el medi ambient i la cultura
 

El curs ‘El medi ambient i la seva inclusió en l’agenda de les polítiques culturals’, celebrat els dies 10, 12, 16 i 18 de maig del 2022, va ser una oportunitat per posar de manifest la necessitat de treballar de manera conjunta entre els àmbits de la cultura i el medi ambient, en un moment en què l’emergència climàtica demana accions sostingudes i enèrgiques en tots els àmbits. El curs tenia com a objectiu descriure els vincles entre la cultura, el medi ambient i l'emergència climàtica, amb la concreció en pràctiques, projectes i polítiques a escala local.
 

Aquesta és la crònica de quatre jornades apassionants.
 

Primera sessió
 

Per un canvi cultural i de paradigma en relació al medi ambient
 

La primera sessió ha estat a càrrec de Josep Maria Mallarach, que ha criticat les polítiques de conservació de la natura empreses a Occident, sobretot per la seva insuficiència en tots els sentits, ja que s’han basat en la ciència, el materialisme i el progrés. Mallarach exposa algunes resolucions que tot i no tenir força legal han tingut molta influència en el món del medi ambient, com ara el VII Congrés Mundial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, en anglès)(Marsella, 2021). També parla del llibre Valors culturals i espirituals de la natura (en anglès: Cultural and Spiritual Values of Biodiversity, 1999). En aquesta obra es subratlla que hi ha unes creences, sistemes de governança i mentalitats que permeten conservar la natura millor que en d’altres llocs.
 
 

La UICN és l’organització ambiental més antiga i extensa del món. 
 
 

Diversitat, valors espirituals i governança
 
Mallarach ens presenta també les directrius aprovades per la IUCN, com ara Sitios naturales sagrados: directrices para administradores de áreas protegidas (2008). Documents com aquest volen reconèixer els llocs naturals sagrats que existeixen en els espais naturals protegits, així com integrar els llocs naturals sagrats en la planificació i la gestió de les àrees protegides.
 

Cosmovisions particulars i depredació del medi ambient
 

En d’altres tradicions hi ha cosmovisions radicalment diferents de la nostra. I això afecta allò que nosaltres considerem mort o viu, present o passat. En moltes llengües indígenes del món els verbs no es poden declinar en primera persona del singular, sinó en la primera persona del plural: hi ha un nosaltres que és la família, i un altre per al clan, la tribu, etc. No existeix aquesta dimensió individual. La individualitat és un valor occidental per antonomàsia.
 

Els principis de sostenibilitat
 

Quin són els principis de sostenibilitat? En primer lloc el principi de precaució, que té a veure amb l’avaluació de l’impacte ambiental dels projectes. El de responsabilitat, que ha de destriar què aporta més beneficis ambientals a la societat. El d’equitat intergeneracional, que decideix i actua sempre pensant en el bé de les generacions futures, el de consum responsable, que fomenta viure millor tot consumint menys i per últim el principi d’informació ambiental i de transparència informativa, amb informació honesta, transparent i clara, basada en el seguiment de la qualitat del medi ambient en relació a la salut humana i la dels ecosistemes. Tot això demana una sostenibilitat forta, que transformi qualitativament el model de desenvolupament, tot reduint el consum i la producció i el consum de recursos. I això vol dir canviar tot un sistema de valors que ens ha dut fins aquí.

Josep Maria Mallarach ens parla també del Dia de la Mare Terra, un concepte present en la majoria de cosmovisions primordials indígenes. El 2009 l’Estat plurinacional de Bolívia va proposar que el Dia de la Terra passés a ser el Dia de la Mare Terra, que se celebra el 22 d’abril, proposta recolzada per més de cinquanta estats.

El docent parla de la Declaració de Jena (2020), que estableix directrius i pràctiques per assolir els ODS de l’ONU. La Declaració defensa un canvi en les accions quotidianes de la població, tot facilitant polítiques i programes sensibles a la cultura que millorin, promoguin i facilitin els  moviments de base. El projecte està coordinat per la Càtedra Unesco d’Enteniment Global de la Sostenibilitat (Unesco-Chair on Global Understanding for Sustainability, en anglès), des de la Universitat de Jena, a Alemanya.

Com a conclusió Mallarach parla d’impulsar una presa de consciència que ens comprometi amb el bé comú, en coherència entre el que pensem, diem i fem, tot fomentant la reverència per la vida.
 
 


 El Ganges i els seus afluents - declarada com múltiples persones jurídiques en 2017 |  RTVE
 
 

Segona sessió
 

Els medi ambient des de l’acció de les institucions
 

La sessió s’obre amb Blanca Martínez de Foix, Cap de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental, que ens parla del suport que es fa des de la Gerència de Medi Serveis de Medi Ambient. El Servei de Medi Ambient ha complert quaranta anys de serveis als municipis. Martínez de Foix assevera que cal un canvi en la manera de treballar als ajuntaments per donar resposta la crisi global. Això incideix de ple en les polítiques.
 

Maneres de treballar diferents, assumpció de noves competències i responsabilitats
 

L’educació ambiental és una eina de transformació col·lectiva. Però això requereix un treball molt transversal i l’establiment de polítiques ambientals en els municipis. Les competències es basen en aspectes com la contaminació atmosfèrica, la gestió de l’aigua, els sòls contaminats, la contaminació lumínica, la gestió de residus, etc. Són competències fraccionades per temes. I això crea una separació. Des de la Gerència es respon en base a les principals competències, en àmbits tan diversos com els camps electromagnètics, la mobilitat sostenible, el soroll i les vibracions, les mesures de la qualitat de l’aire, els sonòmetres i una unitat mòbil de qualitat de l’aire. Això es vehicula a partir de tres oficines tècniques, amb més de setanta persones que hi treballen. En concret, l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat abasta temes com el cercle de gestió sostenible, les aigües subterrànies, l’anàlisi d’aigües, la gestió energètica municipal o la gestió i abastament d’aigua. Una de les actuacions és el suport a la municipalització de l’aigua. Sovint, però, la llei va pel darrere de la realitat.

Tanmateix, Blanca Martínez fa referència a la porta oberta des del punt de vista legal, ja que la llei sosté que els municipis de 50.000 habitants tenen l’obligació de preservar el medi ambient, tot i que si els ajuntaments ho desitgen poden assumir altres competències, en àmbits com habitatge, cultura i protecció del medi ambient. També parla del Pacte de les alcaldies pel clima i l’energia. Per últim, Blanca Martínez ens parla de l’educació ambiental com a eina de transformació col·lectiva. I això té a veure també amb l’entorn com a ecosistema i amb la gestió ambiental. Els ciutadans hem de ser corresponsables i construir una societat més madura, amb administracions més transparents i amb més participació. Els projectes han de tenir en compte aquestes accions participatives.
 

L’educació ambiental i les campanyes de suport
 

D’altra banda els ajuntaments poden fer una bona tasca pel que fa a campanyes de comunicació i sensibilització ciutadana, activitats i tallers i treball conjunt amb organitzacions ambientals. Les escoles són un dels pilars fonamentals de l’educació ambiental. Això vol dir treballar de manera decidida pel treball transversal i la cultura de la sostenibilitat.
 
 


El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia és el corrent principal del moviment Europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic  | Foto: John Cameron
 
  

Confluències i interseccions entre cultura i medi ambient des del CERC
 

A continuació intervé Aina Roig, cap de la Secció Tècnica del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, que pertany a la Gerència de Serveis de Cultura. L’objectiu del CERC és oferir suport als ajuntaments en el desenvolupament de les polítiques publiques en cultura per enfortir i consolidar la cultura als municipis. El repte és ampliar la mirada de les polítiques culturals i establir connexions amb altres àrees amb la voluntat de sortir de les competències estrictes i anar una mica més enllà.

Des del CERC es va veure necessari establir connexions amb el medi ambient. Per una banda per la voluntat d’alinear les polítiques culturals amb els ODS i l’Agenda 2030, en connexió amb el desenvolupament sostenible. En segon lloc, el CERC va engegar una línia de foment de la cultura científica. Interacció’17 va dedicar-se a la connexió entre ciència i cultura. Es va intentar explorar les relacions i uns dels objectius és que tots els ciutadans havien de tenir coneixements de ciència, i  per tant de medi ambient. Una de les primeres conclusions és que cal trobar punts de contacte entre ciència i cultura. I per últim, el tercer aspecte és que des del CERC es creu que les polítiques culturals tenen una dimensió transformadora. La cultura ens permet comprendre i veure el món.

A banda de l’estudi, hi ha un programa d’assessorament en tot allò relatiu a la planificació estratègica cultural i aquí entra també el medi ambient. S’identifiquen projectes que tractin aquesta vinculació. En els plans d’acció cultural es vol incloure cada cop més el patrimoni cultural, però també el natural com a possibles espais on hi passin activitats culturals. Hi ha d’altres aspectes com la recuperació de les pràctiques tradicionals, que inclouen metodologia  sostenibles. També s’hi incorporen iniciatives artístiques, amb un diàleg que cerca accions transversals i connecten amb el territori. I també s’ha d’abordar la qüestió sostenible dels equipaments, analitzant-ne els consums, els materials, etc. En la línia de subvencions també hi ha criteris que poden afavorir els projectes que tenen una mirada més sostenible i responsable amb el territori. Al mateix temps es gestionen els Cercles de Comparació dels Serveis de Cultura, una font d’anàlisi sobre com incorporar noves variables d’avaluació de les polítiques culturals que tinguin en compte a mirada del medi ambient. Igualment s’han fet estudis d’impacte d’esdeveniments culturals. I això vol dir que un esdeveniment cultural té un impacte no només en l’àmbit estricte de la cultura, sinó també en la dimensió del medi ambient, la salut de les persones, etc. Més enllà dels residus dels esdeveniments culturals, cal veure quins materials es fan servir en aquests actes, quin és el mitjà de transport que utilitzen els participants per assistir-hi, incorporar criteris de sostenibilitat en la contractació pública i la compra de productes des de l’àmbit públic, etc. S’ha d’introduir aquesta mirada en els projectes culturals.

 
 

 

L'informe 'Cultura i emergència climàtica' respon a la convicció de la Diputació de Barcelona sobre la necessitat que totes les àrees de les polítiques públiques incorporin, de manera transversal, la reflexió sobre l’emergència climàtica.
 
 

L’informe Cultura i emergència climàtica. Un document de referència
 

A continuació es presenta l’informe Cultura i emergència climàtica, impulsat des del CERC. L’objectiu principal d’aquest treball era obtenir una visió de conjunt de les connexions entre cultura i medi ambient, detectar que es pot fer en aquest àmbit, identificar els agents i plantejar un apartat de recomanacions d’apropar els conceptes de la terminologia científica.

L’estudi es va impulsar des del CERC (coord. per la Marga Julià), amb la col·laboració de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona  i l’equip consultor d’ITD: Jordi Baltà i Herman Bashiron.

Jordi Baltà i Herman Bashiron introdueixen tot seguit alguns conceptes fonamentals de l’informe, centrant-se sobretot en el marc del treball, la presentació de la tipologia d’àmbits i l’observació de casos. Un dels punts clau és reivindicar que els aspectes de regeneració passen per nous valors, tot recuperant maneres diferents d’actuar i fomentant els processos participatius. Els objectius de l’informe eren sobretot remarcar els vincles entre el medi ambient, l’emergència climàtica i la cultura, i concretar aquestes relacions en tot un seguit de pràctiques, projectes i polítiques, tot il·lustrant el procés amb un seguit de projectes, i assenyalant el que s’estava fent a les comarques barcelonines, a Catalunya i també a l’estranger. A partir d’aquí s’identificaren eines, recomanacions i mesures que poden prendre els governs i altres agents. En aquest punt Baltà subratlla la necessitat d’una cultura més sistèmica, que tingui en compte els fenòmens socials, econòmics i ambientals. I això té molt a veure amb la col·laboració entre disciplines diverses. (vegeu l'article d'Interacció)
 
 

Tercera sessió
 

Tot anant a la pràctica dels lligams entre medi ambient i cultura
 

En la tercera sessió del curs Jordi Baltà i Herman Bashiron presenten una bateria d’experiències en dos blocs: dues experiències tenen una orientació artística, amb vincles entre art i ecologia, i en el segon bloc es mostren dues experiències sobre com treballar les qüestions de medi ambient des de l’administració: es tracta de l’Institut Català de les Empreses Culturals i de l’aula Ambiental de Districte de Ciutat Vella.
 
 

“Sense anar gaire lluny” va ser el fil conductor de la quarta edició del festival Art & Gavarres de Girona.
 
 

Tot encetant el primer bloc, Oriol Granyer, tècnic del consorci de les Gavarres, i un dels responsables del Festival Art i Gavarres comença indicant que la iniciativa té com a objectius principals la protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural, tot afavorint el desenvolupament local, l’aprofitament sostenible dels recursos, l’ordenació dels usos de lleure i el foment de l’educació ambiental i la recerca científica.

Joan Vendrell, director del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat, del Forn de la Calç de Calders, al Bages ens presenta, al seu torn, la intersecció entre art, paisatge i medi ambient. CACis és una propietat privada, amb forns de calç restaurats dels segles XVIII-XIX. Es va fer un centre d’art i una residència d’artistes, seguint la vinculació amb la natura. En aquest sentit remarca que cal una integració en la vida natural. Tots els edificis nous s’han fet amb criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica.
 
 

'El Pla_C* Cultura pel Clima' posa sobre la taula la necessitat de reduir l’impacte ambiental del sector cultural
 
 

A continuació intervé Laia Sanahuja, tècnica del Servei de Desenvolupament empresarial de l’Institut català de les Empreses Culturals. Sanahuja també estava en el grup d’assessorament de l’informe del CERC. I ara subratlla que estan treballant en temes de sostenibilitat ambiental. L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha presentat recentment Cultura pel Clima, nou pla de sostenibilitat ambiental. Aquestes accions s’inscriuen en el que marca l’Agenda 2030 i el Pla de Govern de la Generalitat, en el sentit de fer un país més verd. Tot això inclou aliances amb universitats i l’assessorament, subvencions, diferents línies de finançament, etc. I una calculadora d’impacte ambiental per al sector cultural, una eina fonamental de l’ICEC, entre moltes altres accions.

Tot seguit intervé Emma Quadrada, periodista i gestora cultural, responsable de programació de l’Aula Ambiental de Ciutat Vella, ubicada a la Fàbrica del Sol de Barcelona. Es tracta d’un equipament d’educació ambiental, que treballa amb el sector cultural, amb activitats que inclouen art i cultura transformadora. L’objectiu es fer educació ambiental des de l’emoció, no pas des de la tècnica. I sempre amb la implicació del teixit social. El Festival Raval és un procés de creació comunitària i participativa, que té com a objectiu promoure la participació del veïnat. També s’imparteix formació  per a reciclatge de residus, mobilitat, segell verd, etc. Tot plegat implica un pla d’ambientalització dels esdeveniments culturals. I es treballa en xarxa amb els equipaments per a temes de residus i compostatge.
 
 

Quarta sessió
 

El medi ambient des de dins de la tasca municipal. Un viatge per les comarques barcelonines en sis etapes: Bigues i Riells, Manresa,  Pallejà, Castelldefels, Mollet del Vallès i Subirats
 

En aquesta jornada es presenten experiències de diversos participants al curs, amb la voluntat de mostrar el bagatge dels municipis en la cruïlla entre el medi ambient i la cultura. Xènia Serrat Martí, tècnica de medi ambient de Bigues i Riells, ens presenta un procés participatiu al voltant del riu Tenes que vol implicar la població en l’ordenació de l’afluència massiva de visitants en aquest espai.

Iolanda Esteve, tècnica de cultura de l’ajuntament de Manresa, presenta ‘El bosc pensa’, una proposta que vol donar valor al patrimoni immaterial, mitjançant les lletres, l’art, les ciències i el pensament. El vincle entre cultura i natura es genera amb un fet simbòlic, com ara l’apadrinament d’un arbre per part d’una personalitat del món de les lletres, les humanitats, l’art, les ciències i la cultura.
 
 

El bosc pensa de l'escriptor Bernardo Atxaga, aquest codi QR es pot trobar al tocar del Pont Nou al parc del Cardener de Manresa.
 
 

Jesús Llort, tècnic de cultura de Pallejà, presenta la tasca de reducció de residus de la festa major del municipi. D’aquesta manera es malda perquè a les festes s’utilitzin gots reutilitzables. A través d’una empresa es va implantar un sistema de gots que poden ser utilitzats de nou. Quinze recintes van participar-hi i es va aconseguir l’objectiu de reduir de manera significativa els residus. L’objectiu és reduir plats, safates i objectes de plàstic. Cal apuntar, en aquest sentit, que els bars estan conduïts per entitats.

Eva Buzón, tècnica de la biblioteca de Castelldefels, explica que treballen de manera coordinada tot un seguit diferents d’àrees de l’ajuntament. Es fa una feina amb Medi Ambient, treballant de manera transversal des de fa més de vint anys. Des de la biblioteca es remarca aquesta transversalitat. Es fan tallers artístics relacionats amb el medi ambient, el programa SOStenibles, tallers de reciclatge de roba i les maletes ODS. Igualment cal destacar el projecte Biblioplatja, que acosta la lectura als milers de banyistes que cada any s’acosten a les platges de Castelldefels.

A continuació intervé Teresa Blanco, de Mollet, que treballa al centre cívic Can Borrell. Explica que a Mollet hi ha cinc centres cívics, més un equipament cultural. Els equipaments estan descentralitzats. A Can Borrell s’ha fet desenvolupament comunitari, amb un treball transversal amb escoles, associacions, etc. La programació és molt transversal, tot abastant consum, residus i alimentació. També s’hi endeguen projectes europeus centrats en medi ambient. S’han fet projectes com ‘La festa verda i la biodiversitat’, l’hort comunitari i la melmelada de taronges de Santa Rosa, un projecte amb forta dinamització social.

I per últim, Anna Creixell, tècnica de medi ambient de l’ajuntament de Subirats, ens parla de ambientalització d’actes i esdeveniments. Ens ha presentat la guia d’ambientalització de festes, fires i esdeveniments locals de l’Alt Penedès, que pot ser útil en diferents territoris. En aquest sentit, subratlla que cal informació i comunicació per tal que es valorin els processos mediambientals.
 
 

Mollet celebra la Festa Verda i de la Biodiversitat al parc de Can Borrell.
 
 

Per tancar el curs es presenten diversos recursos, com ara el Manual de bones pràctiques ambientals per a equipaments culturals (2015) i la publicació Des dels equipaments culturals, fem pinya contra el canvi climàtic: Guia pràctica per formar part del canvi (2019), BiblioLab: Projectes al territori (2020) i també Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa (2019), Calculadora d’emisions de GEH (2022) i la Guia de càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (2022).
 

En resum: aquest curs ha estat una molt bona oportunitat per tractar una qüestió puntera, però que ja disposa de tot un seguit de programes que estan abordant l’ineludible lligam entre el medi ambient i la cultura. El Centre d’Estudis i Recursos Culturals vol seguir incidint en aquesta tasca, una de les importants que poden fer-se avui dia. I que requereix d’una decidida aposta per l’educació mediambiental, la divulgació científica i la consciència ciutadana a través de la cultura i de les arts.

   


 


_______________________________________________________________________