canvi climàtic

Escriptors d’arts, antropologia i canvi climàtic

ATAEC, Glocal Associative Network of Artists & Ecosocial Action, obre les seves portes a un espai de reflexió i ressaltat de temes relacionats amb les arts, les cultures, la resiliència cap al canvi climàtic i els nous models comunitaris. Estem creant una comunitat d’artistes a escala internacional per a un suport comú, trobades artístiques i un model d’economia circular-autònoma dins de les arts, la diversitat cultural, la preservació i les accions ecosocials.

Prohibit abaixar la guàrdia | Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

L’emergència sanitària que estem vivint a escala global no ens ha de fer oblidar-nos de l’emergència climàtica. La situació d’urgència és real i el fet que l’escenari més positiu del qual parlen els científics a casa nostra tingui a veure amb l’augment de 2,5 graus de la temperatura és tan sols un dels molts exemples que ho posen de manifest. Davant d’aquesta greu situació, els petits canvis no són una opció; cal una transformació profunda, un reajustament del sistema actual.

Parlar de sostenibilitat és parlar del dia a dia, i el sector cultural i creatiu pot contribuir a la conscienciació de la societat. Com és ben sabut, la cultura no protagonitza cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 però, de fet, és present en tots i cadascun d’ells.

Aquestes han estat algunes de les paraules de Miquel Curanta (director de l'ICEC),  Arnau Queralt (Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i de Salvador Samitier (Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic) al llarg de la jornada que va tenir lloc al CCCB el passat 7 d’octubre amb l’objectiu de presentar l’estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, impulsat pel CoNCA i realitzat per l’empresa britànica Julie’s Bicycle.

Cultura conscient per a un món inconscient

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

L’impacte 0 probablement no existeix. Però si prenem consciència de l'impacte negatiu que dia a dia generem podem ser capaços de revertir la situació i minvar la nostra petjada de carboni. Conscienciar d’aquestes accions que afecten al nostre planeta no és només tasca de l’educació, que també, sinó que implica tot un entorn cultural i de referències, com pot ser el món de les arts i la creativitat.

Canviar el món per sobreviure

El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir  a l’ARA que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle.

La mediació cultural o la "màgia de la traducció". Parlem de canvi climàtic, migracions i salut

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia. La mediació fa possible la màgia de la traducció entre cultures,[1]entre llengües, mirades i maneres d’entendre el món. 

Avui dia sabem que la mediació cultural existeix en tots els espais on es transmet coneixement, i les experiències educatives es viuen a l’escola i als museus, però també als carrers i places, a casa, a l’autobús, a les biblioteques, als centres cívics, als hospitals... Ja sigui en els entorns tradicionals de l’educació i la cultura o en d’altres menys habituals, les estratègies locals de mediació cultural s’orienten a adreçar aspectes com la immigració, el canvi climàtic, les desigualtats i la salut, i esdevenen imprescindibles a l’hora de planificar accions per al benestar a llarg termini de les persones.

Abordar el canvi climàtic des dels museus

Jennifer Newell, Libby Robin and Kirsten Wehner [eds.]| Routledge

Exploració vers com tracten els museus el canvi climàtic a partir de la concepció que cal una transformació urgent en la forma de concebre el món i a nosaltres mateixos. El llibre parteix de la base que els museus són un bon lloc per estimular el debat entorn el canvi climàtic. Demostra que són efectius per a fer costat a les transformacions ontològiques i socials que es necessiten amb urgència a tot el món.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Ciència i construcció de la ciutat. Crònica

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

Llibertat i diversitat en el món ciber, bio i eco. Crònica

"Hi ha un humanisme bio-eco-ciber? ¿La ciència pot ser humanista? Algú ha de parlar del bé i del mal (...). Algú ha de defensar la humanitat de l'home -no tot és possible, tot podria haver estat d'una altra manera. I això correspon a les humanitats ". Aquestes frases del filòsof Josep Ramoneda, extretes del text escrit per ell mateix per Interacció17, serveixen d'introducció a la taula rodona que va tenir lloc entre la doctora en filosofia Laura Benítez, l'antropòloga Yayo Herrero i els científics Tomàs Marquès i Ricard Solé.