Construcció d'identitat mitjançat l'ús o el desús de la política cultural


Es tracta d’un interessant acostament al desenvolupament de les polítiques públiques culturals des de la perspectiva de la creació de relat que construeix identitat. Trobareu en aquest llibre un repàs dels conceptes bàsics i models de polítiques públiques culturals també amb una destacada presència del factor històric i sempre en clau d’identitats.

Kevin V. Mulcahy,professor de ciències polítiques, en aquesta obra utilitza exemples molt comuns per a exemplificar una sort de models de polítiques culturals. A la primera part del llibre, Política y mecenatge, utilitza els casos més típics per a elaborar una tipologia de polítiques públiques culturals: el model del laissez-faire d’EUA, el model de la cultura d’estat de França i la globalització de les identitats mitjançant les cerimònies inaugurals dels Jocs Olímpics. Utilitza el decurs històric per a entendre l’ús i finalitats de les polítiques culturals i remarca, al prefaci, els quatre possibles grans objectius de la cultura pública: la glorificació, la orientació democratitzadora, la democràcia cultural i l’utilitarisme cultural.

La segona part, Ideologia i identitat es centra en tres àmbits: el colonialisme, el colonialisme intern i el cas específic dels cajún. Per parlar de colonialisme s’utilitzen quatre exemples: Mèxic, Canadà, Sud Àfrica i Ucraïna. Aquest apartat és una revisió dels temes més actuals en relació a la política pública nascuda en països que encara conserven el llegat del colonialisme. Per parlar del colonialisme intern i exemplificar en què consisteix una regió cultural i com s’han desenvolupat les polítiques nacionalistes, l’autor utilitza els casos de Quebec, Puerto Rico, Catalunya i Escòcia. Per últim, es centra en la singularitat de la comunitat cajún de Louisiana a EUA, descendent dels primers habitants que vivien als assentaments francesos originals fundats a territori nord-americà.

El llibre presenta un rerefons constant basat en l’aposta per la cultura pública en relació al seu propi valor afegit. La cultura pública ofereix alternatives a l'entreteniment comercial amb les seves grans representacions d'expressions estètiques que són minoritàries, comunitàries, avantguardistes i transgressores.




 

Cita bibliogràfica
 

Mulcahy, K.V.  (2017). Public culture, cultural identity, cultural policy : comparative perspectives. Palgrave Macmillan. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC) Signatura: S 01686

 



 


_______________________________________________________________________