Cultura. Cal?
És important, la cultura? En podem prescindir, en èpoques de crisi? Com s'ha de respondre davant el desmantellament de la infraestructura del sector en tot el país? John Tusa, líder del Clore Leadership Programme i una de les figures destacades del sector cultural al Regne Unit, aporta la seva experiència al capdavant d’institucions com el Barbican Centre per dirimir aquestes i altres qüestions rellevants a «Pain in the arts»: un llibre ‘per’ i ‘per a’ la cultura.
El missatge de Tusa és contundent; la cultura s’ha de poder defensar en una època en què la inversió en l’educació i les arts s’esborra de l’agenda pública superant la devastadora era Tatcher, es prioritzen els seus fins instrumentals i es manipula el seu llenguatge amb la intrusió de termes provinents del món empresarial i administratiu.
Precisament, adonar-se de la importància del llenguatge, així com identificar els nous «aliens» lingüístics que estan passant a formar part de la realitat de la cultura (com ara «consum cultural» o «avaluació d’impacte»), són dues de les claus que l’autor proposa com a pla de resistència davant la creixent justificació del fet cultural en termes de productivitat i rendiment: «És molt més fàcil lluitar amb un contrincant quan els termes del debat són els teus».
Les paraules de Tusa, que en bona part corresponen a discursos fets des que va deixar la direcció del Barbican, se centren també en la postura de les arts en el debat educatiu al Regne Unit; en aquest sentit, «creativitat» i «inspiració» han de convertir-se en alarmes quan privin els més joves de conèixer la història de l’art i l’esforç i el treball constant que hi ha darrere de cada obra i projecte. Tal com apunta l’autor, si la cultura no es defensa a si mateixa, ningú altre ho farà.
Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació
Inicieu sessió o registreu-vosper a enviar comentaris
- blog de Interacció
- 2290 lectures