Gran Bretanya

Estratègies Culturals: claus per a una cultura local més participativa i eficaç


Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.

Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees


Cultura Trends | E. Belfiore
 

L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

Fomentar l’educació creativa en secundària, clau per al benestar de l’alumnat i el futur de la indústria


Creative Industries Policy and Evidence CentreArts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

Indústria musical: d’on provenen els ingressos en plena era digital?


The Intellectual Property Office
 

L’era digital ha propiciat el canvi a nou paradigma de consum especialment accentuat en indústries com la musical. Una de les qüestions més controvertides d’aquest espai dominat per l’streaming és la relativa a l’origen dels ingressos dels creadors musicals.

La desigualtat en la participació cultural i l’impacte de la pandèmia


The Audience Agency
 

La participació cultural es caracteritzava per la seva desigualtat ja abans de l’arribada de la pandèmia. Amb el seu impacte, tot apunta que aquesta situació es veurà reforçada, afectant amb major o menor intensitat els diversos col·lectius. L’informe "Inequalities through COVID-19" es fa ressò d’aquests impactes.

Estats de l'autonomia i la cooperació en política cultural

Anàlisi comparativa dels casos d'Alemanya, EUA, Canadà, Suïssa, Regne Unit i Espanya

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius-Ulldemolins i Lluís Bonet | Ediciones Complutense
 

De polítiques culturals en podem trobar a diversos nivells, des de la Unió Europea a l’àmbit municipal passant pels Estats. L'interès per la descentralització cultural i el reconeixement de la diversitat cultural i nacional ha crescut en paral·lel a la importància de l'acció cultural pública de les regions i les municipalitats. Tanmateix, no s'han desenvolupat estudis que permetin comparar de forma sistemàtica la relació entre els models de federalisme i els models de política cultural d'un Estat.

Educació cultural sostenible. Cap a una “nova” governança

Actualment en els entorns urbans s’estan generant una multitud de nous enfocaments per al seu desenvolupament sostenible, amb la contribució especial de la cultura i l’educació a aquests processos. En ells sorgeix l’oportunitat de definir els espais compartits com un patrimoni comú, en què la cultura participativa i comunitària i la creativitat de les iniciatives cíviques condueixen a l'objectiu d’un futur sostenible.

Al voltant de la relació entre educació, cultura i ciutat es concreta en l’espai públic, físic o virtual, a través d’equipaments com les escoles, els carrers i les places, els centres culturals i artístics de proximitat, les biblioteques, els museus o les plataformes col·laboratives de les entitats s’hi apleguen una gran varietat de narratives i discursos entorn del concepte de ciutadania. La interrelació entre aquests àmbits, però, va més enllà de les infraestructures; es defineix dia a dia en la construcció d’espais socials propicis per a la diversitat, la inclusió i l’equitat; uns espais dinàmics d'activitat i de tensió productiva entre les polítiques i els diferents agents de la cultura i l’educació, que afavoreixen la reflexió crítica i promouen una trobada amb l'art públic i els processos comunitaris.

Un fantasma recorre el sector cultural i creatiu

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit 'Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models' per radiografiar el fenomen.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.