Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Conversación con Manuel Borja-Villel revisa, doncs, moments crucials de la història recent, explicant en primera persona les mesures preses per l’entrevistat en la gestió i el comissariat de museus, així com les seves relacions amb artistes, comissaris, activistes o polítics. Entén el museu com un lloc contradictori, com aparell de l’estat i com a màquina de guerra dels moviments socials, i es mostra crític amb les exigències marquetinianes per fer dels museus uns centres rendibles econòmica i políticament.

De la seva arribada en 1990 com a primer director de la Fundació Tàpies (pintor a qui va dedicar la tesi doctoral), destaca la tasca de comissariat desenvolupada en un moment per a l’experimentació d’un nou model de museu , especialment crítica durant la celebració dels Jocs Olímpics i l’assentament del que es coneixeria més tard com el «model Barcelona»

La redefinició del model museogràfic  - i arquitectònic - d’un MACBA en crisi i la creació d’un «Departament de Programes Públics» molt actiu, descriuen el seu pas pel centre a partir de 1998. En una institució caracteritzada per una relació no sempre fàcil entre aquesta, el Patronat i el poder polític, posa en relleu el model de gestió implementat que tenia en compte la participació dels agents socials i els professionals i que, segons Borja-Villel, malgrat no incloure’ls en el govern, era més eficient que altres models que comprenen enrevessats processos assemblearis.

Amb l’esclat de la crisi, i enmig d’un context de polítiques d’austeritat, és anomenat director del Museu Reina Sofía, per «poder intervenir en l’àmbit global» des de l’escala estatal que li oferia el centre que encara avui gestiona. En aquesta darrera etapa, marcada per un abans i un després del 15M, i malgrat la poca autonomia amb que compta l’ens, ha obert el centre com un espai per a la reflexió sobre els valors de la història moderna i els conflictes entre progressisme, conservadorisme o les reformes socials.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació.

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentaris