fundacions

Avui recuperem el territori, més concretament:Territori contemporani, un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

Viatgem a Palafrugell, al Baix Empordà, on la Fundació Josep Pla posa a disposició dels lectors la biblioteca personal que l'escriptor va donar a la mateixa fundació l'any 1973 i un fons bibliogràfic especialitzat en la seva vida i obra.

Coneixem l'artista Enric Farrés, la seva obra revela relacions amagades i inesperades, que sovint impliquen temps i llocs diferents, i vinculen ficció i realitat.

També, parlem de llibres d'artistes com una plataforma de difusió amb Anna Pahissa, especialista en aquest tipus de publicacions.

Terrícoles | dimarts, 4 de des. del 2018

Tania Adam conversa amb Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania.

Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare, una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Neix la Fundació Biblioteca Social amb la voluntat de contribuir a compensar els desequilibris socials a partir de col·laborar amb les biblioteques públiques en projectes que duen a terme dirigits als sectors més vulnerables de la societat: nens i joves, sovint de famílies amb dificultats, amb problemes de comprensió lectora, persones en atur i immigrants, amb risc d’exclusió social, persones grans, que han aportat a aquesta societat i que sovint estan soles, etc.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace ya años que se reclama y casi tantos que se anuncia una nueva ley de mecenazgo. Y parece que, por fin, el actual Gobierno del Partido Popular, hace de esta ley su principal propuesta legislativa en materia de cultura. Pero la legislatura está a punto de cruzar su ecuador y el nuevo texto legislativo ni está, ni se le espera, y si llega será de sopetón. Permítanme explicarles porqué.

Como el Gobierno hizo de este proyecto legislativo el más importante en el área de cultura, cabría entender que al cabo de casi dos años de trabajo tendría algún texto que proponer. Pues a día de hoy, mediados de octubre 2013, aún no hay ningún texto público, o al menos no lo he podido conseguir (y he solicitado la información allá donde debería estar: gabinete Secretaría Estado de Cultura y Comisión de Cultura del Congreso de los Diputados).

Segons l’Asociación Española de Fundaciones, “el sector fundacional espanyol s’ha convertit en un agent de desenvolupament social i econòmic important. La seva creixent rellevància es reflecteix en el nombre d’organitzacions que el componen, la diversitat de demandes socials, el nombre de beneficiaris als quals atenen, l’ocupació directa i indirecta que generen, els recursos humans no remunerats que mobilitzen, i la despesa que destinen a finalitats d’interés general”.