Barcelona

Oberta la convocatòria per renovar la direcció de la Virreina Centre de la Imatge (Barcelona)

ACN Barcelona | 11 gener 2021
 

S’hi podran presentar candidatures fins al proper 25 de gener del 2021. 
 

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha obert la convocatòria per renovar la direcció de la Virreina Centre de la Imatge. Fins al proper 25 de gener es podran presentar les candidatures per optar a dirigir el centre, un procés obert des del passat 23 de desembre. Durant els últims quatre anys, Valentín Roma ha dirigit aquest espai expositiu ubicat a les Rambles. Com ha informat l'ICUB a través d'un comunicat, durant els darrers sis mesos del 2020, no només no ha perdut visitants sinó que, en comparació al mateix període del 2019, ha incrementat més d’un 32% les visites en plena crisi per la covid-19.

Joan Subirats «No veig un defalliment cultural»

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?

Reflexions i converses #desdecasa sobre l’impacte de la covid-19 en la digitalització de la societat.

I si...? Cicle de converses #desdecasa” era un espai virtual de reflexió per repensar i reformular conjuntament els escenaris digitals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha generat un escenari d’incertesa excepcional d’escala global. Ens trobem en un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, ja que reforça el sentit de col·lectivitat i permet comunicacions ràpides i eficients. D’altra banda, posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en les nostres societats contemporànies.

En aquest sentit, s’estan despertant consciències cíviques col·lectives més sensibles cap al medi ambient, més crítiques cap al nostre estil de vida, més conscients sobre com la tecnologia influeix en la relació amb les persones, i s’està posant en evidència la necessitat de canvi de model de consum no només de recursos, sinó també de temps i de relacions.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.



Set de cultura

ICUB, Nicolás Barbieri, Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona | Observatori dades culturals Barcelona

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

- Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?

- Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?

- Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants".

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

Canviar el món per sobreviure

El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir  a l’ARA que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle.

'Territori contemporani'. Capítol 17

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

La vitalitat cultural de les ciutats europees

'La Cultura compta: Un enfocament empíric per mesurar la cultura i la vitalitat creativa de les ciutats europees'

Valentina Montalto,Carlos Jorge Tacao Moura, Sven Langedijk i Michaela Saisana | Cities
 

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?