Interacció

Antonios Vlassis| Presses Universitaires de Liège

Avui dia, la Convenció de la Unesco sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals representa un dels instruments internacionals de governança mundial de la cultura. Però, sabem quins factors van determinar el pas del paradigma d’«excepció cultural» al de «diversitat cultural»? I quin és l’abast i les conseqüències de la configuració de l'actual marc normatiu?

«Governance mondiale et culture. De l’exception à la diversité» se centra en les implicacions que va suposar a França i en l’àmbit global l’erosió del concepte d’excepció francesa, a causa del canvi de la retòrica que defensava la sobirania de l’Estat en matèria de cultura des d’un punt de vista nacionalista. És a dir, en el seu sorgiment, l’excepció cultural encarnava una plataforma ideològica que comprenia, al mateix temps, un doble discurs polític: el de regular les indústries culturals (principalment, el sector audiovisual) i el de perseguir l’objectiu de singularitat de la política exterior francesa.

Però, de fet, les tensions inherents a la construcció d’un quadre normatiu per al mercat de les indústries culturals i la seva regulació internacional s’han d’entendre, segons aquest llibre, com el fruit d’una estratègia necessària de posicionament del govern francès en l’àmbit de la governança mundial que posteriorment ha hagut de canviar d’orientació i cedir el lideratge en favor d'organitzacions internacionals, i que comprèn diverses fases: sorgiment de la noció d’excepció i apropiació, difusió i institucionalització del concepte de diversitat.

Amb l’adopció del paradigma de diversitat cultural i el consegüent qüestionament del principi d’excepció, doncs, l’Estat francès ha perdut alguns poders i certa visibilitat en relació amb conflictes nascuts en el si del liberalisme econòmic, però també en benefici de la gestió d'organitzacions internacionals com ara la UNESCO, en una estratègia necessària per al reconeixement i legitimització de les normatives nacionals en l’àmbit de la governança mundial de la cultura.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.

Inicieu sessió o registreu-vosper a enviar comentaris